Acceso usuarios
Anna Pineda i Cirera
In this corpus study we make a first approach to different aspects of transitivity, understood as a phenomenon with multiple faces, in the texts corresponding to the beginning of Modern Catalan (17th century, with a especial emphasis on the first half of the century). In particular, we deal with the case of several verbs showing an hesitating behaviour between the transitive and the intransitive use, and we undertake the study of this aspect from the point of view of differential object marking, since the alternations in these verbs may be confusing when analysing the pervasiveness of direct object introduced by a. Next, also taking differential object marking as the reference point, we focus on the constructions that favour significantly the use of this marking in front of direct objects. Finally, we briefly deal with some other interesting aspects of transitivity in the texts of the beginning of Modern Catalan, such as the use of unergative verbs in transitive patterns including a cognate direct object, or the causativization of intransitive verbs of motion .
En aquest estudi de corpus hem volgut fer una primera aproximació a diversos aspectes de la transitivitat, entesa com a fenomen amb diversos vessants, en els textos corresponents a l’inici del català modern (segle XVII, amb un èmfasi especial en la primera meitat de segle). Hem tractat, concretament, el cas de diversos verbs que presenten un comportament vacil·lant entre l’ús transitiu i l’ús intransitiu, i ens hem acostat a aquest fenomen des del vessant del marcatge diferencial d’objecte, atès que aquest règim vacil·lant és un factor que pot crear confusió a l’hora d’analitzar l’extensió dels objectes directes introduïts per a. A continuació, i encara mantenint el marcatge diferencial d’objecte com a punt de referència, ens hem fixat en les diverses construccions que afavoreixen notablement l’ús d’aquest marcatge davant dels objectes directes. Per acabar, hem tractat de manera succinta altres aspectes interessants de la transitivitat en els textos dels inicis del català modern, com ara l’ús de verbs inergatius en patrons transitius que inclouen un objecte directe cognat o la causativització de verbs intransitius que expressen moviment.
