Acceso usuarios
Albert Esteruelas i Teixidó, Jordi Garcia Farrero
En este artículo analizamos lo que la revuelta de Mayo del 68 implica para los discursos pedagógicos. En primer lugar, enunciamos algunos de los antecedentes de la revuelta. En segundo lugar, enumeramos y describimos algunas de las características que conforman el pensamiento pedagógico contra-espectacular de la revuelta francesa, un hecho que a menudo ha sido olvidado cuando se analiza esta agitación social. Dentro de las pedagogías del Mayo francés, podemos detectar la importancia que adquirió la ilusión y la capacidad de hacer de lo ordinario algo extraordinario y que constituyó una experiencia que se adentra en el azar y ensalza la incertidumbre. Los discursos pedagógicos de Mayo del 68 se caracterizan por ser fragmentarios, adoptar la forma no dogmática y a menudo contradictoria del aforismo y del diálogo, y ser una pedagogía democrática, comunitaria y vitalista, dispuesta a incrementar y optimizar la vida cotidiana y luchar contra alienación, es decir, contra el espectáculo.
En aquest article analitzem el que la revolta del Maig del 68 implica per als discursos pedagògics. En primer lloc, enunciem alguns dels antecedents de la revolta. En segon lloc, enumerem i descrivim algunes de les característiques que configuren el pensament pedagògic contraespectacular de la revolta francesa, un fet que sovint ha estat oblidat quan s’analitza aquesta agitació social. Dintre de les pedagogies del Maig francès, podem detectar la importància que adquirí la il·lusió i la capacitat de fer del que era ordinari quelcom extraordinari i que va constituir una experiència ques’endinsa en l’atzar i enalteix la incertesa. Els discursos pedagògics del Maig del 68 es caracteritzen per ser fragmentaris, adoptar la forma no dogmàtica i sovint contradictòria de l’aforisme i del diàleg, i ser una pedagogia democràtica, comunitària i vitalista, disposada a incrementar i optimitzar la vida quotidiana i lluitar contra l’alienació, és a dir, contra l’espectacle.
In this article we analyse what the revolt of May ’68 means for pedagogical discourses. First of all, we point out some of the incidents prior to the rebellion. Secondly, we list and describe some of the characteristics that make up the counterspectacular pedagogical thinking of the French revolt, a fact that has often been overlooked when analysing this social upheaval. Inside the pedagogies of the French May, we can detect the importance acquired by the illusion and ability to make the ordinary something extraordinary, becoming an experience that embeds itself in fate and extols uncertainty. The pedagogical discourses of May ’68 are characterised by being fragmentary, adopting the non-dogmatic and often contradictory form of aphorism and dialogue, being a democratic, communitarian, and vitalist pedagogy, willing to increase and optimise daily life, and fighting against alienation, that is, against the spectacle.
