Acceso usuarios
Josep-Anton Fernàndez Montolí
La crítica catalana recent ha analitzat l’espai, el lloc i la immigració, però ha ignorat la temporalitat. Tanmateix, les migracions no només tenen a veure amb l’espai (amb moviments demogràfics i reubicacions geogràfiques), sinó amb el temps: la immigració qüestiona la idea dels orígens i la possibilitat d’un futur compartit, i problematitza els ritmes de la vida quotidiana. La temporalitat és crucial en la formació de les identitats i en els conflictes culturals, no només quant als usos del passat i la projecció de les societats cap al futur, sinó també quant als usos normatius del cos. La coexistència de temporalitats asíncrones causada per la immigració és un factor en els conflictes culturals i psíquics. La novel·la de Najat El Hachmi L’últim patriarca (2008) n’és un bon exemple. En aquest text la temporalitat circular, basada en la repetició de cicles, de la societat tradicional del Marroc s’atura de cop a causa de la incapacitat del pare de la narradora de reproduir la dominació patriarcal a Catalunya. Al mateix temps, la novel·la ancora aquesta experiència en referents literaris moderns mitjançant un diàleg amb la tradició literària catalana, i qüestiona la temporalitat entesa com a successió de generacions, tot problematitzant la reproducció biològica i la subordinació de gènere i mitjançant els efectes devastadors de la sexualitat anal. L’article ofereix una anàlisi integrada d’aquestes qüestions des de la psicoanàlisi.
Recent Catalan criticism has focused on place and space, as well as immigration, but has overlooked temporality. Yet migrations are not only a matter of space (of demographic movements and geographical relocations), but also of time: immigration questions the idea of origins and the possibility of a shared future, and problematizes the rhythms of everyday life. Temporality, in fact, is a key axis in the formation of identities and in cultural conflicts, not just regarding the uses of the past and the projection of societies towards the future, but also in relation to the normative uses of the body. The coexistence of asynchronous temporalities provoked by immigration is a factor in both cultural and psychic conflict. Najat El Hachmi’s novel L’últim patriarca (2008) is an excellent example of these phenomena. Here the circular temporality, based on the repetition of cycles, of Morocco’s traditional society comes to a halt in the failure of the narrator’s father to reproduce patriarchal domination in Catalonia. The novel roots this experience in modern referents through a dialogue with the Catalan literary tradition, and questions the idea of temporality understood as succession of generations by problematizing biological reproduction and gender subordination and through the shattering effects of anal sexuality. This article offers an integrated analysis of these issues by reference to psychoanalysis.
