Acceso usuarios
Martí Petit
La llengua vehicula les expressions culturals d’una comunitat determinada. Des de fa dècades, la tecnologia cultural amb més impacte social ha estat l’audiovisual, amb la televisió al capdavant. Mal que bé, Catalunya ha sabut desplegar unes polítiques i uns instruments, precaris però efectivament desplegats, per vehicular les pròpies expressions audiovisuals en català. Però des de la irrupció d’Internet, els continguts audiovisuals a demanda, accessibles des de qualsevol dispositiu connectat, esdevenen més i més importants. Aquesta mutació dona un avantatge formidable a la projecció de continguts nord-americans i, consegüentment, comporta una pèrdua de pes important no sols per a la llengua catalana, sinó també per a les cultures europees no anglosaxones i les seves indústries de continguts.
A partir d’aquí, quina és la política lingüística possible per garantir la pervivència i la projecció del català en el nou context comunicatiu? El present article dona una clau, la clau de volta diríem, a partir de la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual, aprovada el passat 2 d’octubre (Parlament Europeu 2018). Aquesta norma europea incorpora el principi de prominència a Internet per a les obres de producció europea i per als continguts d’interès general en els serveis audiovisuals a demanda (siguin en forma de menú, de cercador, de sistema de recomanació, etc.). Així, la prominència pot esdevenir l’anella europea des d’on penjar la legislació i el desplegament regulador que permetin la pervivència de la llengua catalana en l’ecosistema comunicatiu del segle XXI.
Language is a vehicle for the cultural expression of a given community. For decades, the cultural technology with the most social impact has been audiovisual, with television at the forefront. In the end, Catalonia has been able to deploy some precarious but effective policies and instruments to carry out its own audiovisual expression of Catalan. Since the emergence of the Internet, however, audiovisual content on demand accessible from any connected device has become more and more important. This change has handed a considerable advantage to the dissemination of North American content and consequently has led to a significant loss of leverage not only for the Catalan language but also for all non-Anglo-Saxon European cultures and their content industries.
From here, what possible language policy will guarantee the survival and dissemination of Catalan in the new communicative context? The present article provides a key, the key to the way back we might say, from the new Audiovisual Media Services Directive, approved on October 2 (European Parliament 2018). This European standard incorporates the principle of prominence on the Internet for works of European production and for general interest content in audiovisual services on demand (in the form of menus, search engines, recommendation systems, etc.). Thus, prominence could become the European hook from which to hang the legislation and regulatory development that allows the Catalan language to survive in the communicative ecosystem of the 21st century.
