Acceso usuarios
Belén Fernández-Suárez, Verónica Verdía Varela, Renée DePalma
La llegada de inmigración extranjera a Galicia sin lazos con la emigración gallega y por causas económicas a comienzos del siglo xxi provocó el asentamiento de comunidades migrantes de forma estable. Uno de los indicadores de asentamiento de la inmigración extranjera y de integración en la sociedad de acogida es la creación de asociaciones étnicas. En la investigación en la que se basa este artículo nos centramos en el estudio del asociacionismo de los inmigrantes extranjeros no hispanoparlantes en Galicia para analizar sus demandas y sus estrategias en relación con sus procesos de integración. La realidad del tejido asociativo inmigrante en Galicia está marcada por la situación de precariedad, la vivida por sus líderes y asociados a raíz de la crisis económica y la sufrida como entidades por las políticas de austeridad marcadas por el recorte del gasto social. En este artículo complementaremos la clasificación sobre el tejido asociativo étnico de Schrover y Vermeulen (2005), la cual distingue entre asociaciones defensivas —las que responden a la exclusión— y ofensivas —las que recalcan sus diferencias con respecto a la sociedad receptora—, con un tercer tipo: las organizaciones con demandas interculturales que buscan una mayor interacción y un mayor intercambio con la sociedad de acogida.
L’arribada d’immigració estrangera a Galícia sense vincles amb l’emigració gallega i per causes econòmiques al començament del segle xxi va provocar l’assentament de comunitats migrants de forma estable. Un dels indicadors d’assentament de la immigració estrangera i d’integració en la societat d’acollida és la creació d’associacions ètniques. En la recerca en què es basa aquest article ens centrem en l’estudi de l’associacionisme dels immigrants estrangers no hispanoparlants a Galícia per analitzar les seves demandes i les seves estratègies en relació amb els seus processos d’integració. La realitat del teixit associatiu immigrant a Galícia està marcada per la situació de precarietat, la viscuda pels seus líders i associats arran de la crisi econòmica i la soferta com a entitats per les polítiques d’austeritat marcades per la retallada de la despesa social. En aquest article complementarem la classificació sobre el teixit associatiu ètnic de Schrover i Vermeulen (2005), la qual distingeix entre associacions defensives —les que responen a l’exclusió— i ofensives —les que recalquen les seves diferències pel que fa a la societat receptora—, amb un tercer tipus: les organitzacions amb demandes interculturals que busquen una major interacció i un major intercanvi amb la societat d’acollida.
Since the beginning of the 21st century with the arrival of external immigrants who were motivated by economic factors and lacked ties to prior Galician emigration, Galicia has witnessed the consolidation of migrant communities. The formation of ethnic associations is one of the indicators of foreign community settlement and integration in the receiving society. The research project on which this article is based focused on the associations formed by non-Spanish speaking external immigrants in Galicia in order to analyze their claims and strategies related to processes of integration. The realities faced by these Galician immigrant associations have been shaped by economic instability. The economic crisis has directly affected the lives of group leaders and members, and the organizations themselves have suffered as a result of austerity measures that have reduced social spending. In this article we apply Schrover and Vermeulen’s (2005) classification of ethnic association approaches as either defensive (responding to social exclusion) or offensive (emphasizing differences with respect to the receiving society), and extend this scheme to include a third type: organizations which make claims for interculturality (stronger interactions and exchanges with the host society).
