Acceso usuarios
Cristina Daniela Ventila, Laura Morales Diez de Ulzurrun 
En los últimos veinte años, las sociedades de España e Italia han experimentado un cambio demográfico muy notable debido a flujos migratorios de alta intensidad. Desde principios de la década de 1990, la población extranjera se multiplicó por cinco en ambos países y en 2010 alcanzó el 12 y el 6 por ciento, respectivamente, del conjunto poblacional (INE, 2015; ISTAT, 2015). En ambos casos, dicho fenómeno migratorio plantea nuevos desafíos de representación democrática, dado que, en un periodo muy corto de tiempo, ha generado un gran caudal de nuevos residentes con expectativas legítimas de hacer oír su voz en el proceso de toma de decisiones. Sin embargo, el aumento del número de inmigrantes residentes en España e Italia también coincidió con un período en el que la opinión pública empezó a mostrar mayor preocupación por la inmigración, lo que provocó actitudes negativas cada vez más visibles hacia los colectivos inmigrantes en ambos países. Este artículo analiza en qué medida la presión migratoria y el cambio actitudinal hacia los inmigrantes en España e Italia pueden ayudarnos a comprender mejor las estrategias de los partidos a la hora de facilitar el acceso de este colectivo a cargos electos en los parlamentos nacionales. Haciendo uso de una base de datos única que incluye información sobre el perfil sociodemográfico y político de todos los diputados y diputadas en ambos países desde 1990 hasta la actualidad, nuestro estudio contribuye a avanzar en el conocimiento sobre las dinámicas que favorecen y que dificultan la representación política de los inmigrantes en estos dos países del sur de Europa.
En els últims vint anys, les societats d’Espanya i Itàlia han experimentat un canvi demogràfic molt notable a causa de fluxos migratoris d’alta intensitat. Des de principis de la dècada de 1990, la població estrangera es va multiplicar per cinc en tots dos països i el 2010 va assolir el 12 i el 6 per cent, respectivament, del conjunt poblacional (INE, 2015; ISTAT, 2015). En tots dos casos, aquest fenomen migratori planteja nous desafiaments de representació democràtica, atès que, en un període molt curt de temps, ha generat un gran cabal de nous residents amb expectatives legítimes de fer sentir la seva veu en el procés de presa de decisions. No obstant això, l’augment del nombre d’immigrants residents a Espanya i Itàlia també va coincidir amb un període en el qual l’opinió pública va començar a mostrar major preocupació per la immigració, la qual cosa va provocar actituds negatives cada vegada més visibles cap als col·lectius immigrants en ambdós països. Aquest article analitza en quina mesura la pressió migratòria i el canvi actitudinal cap als immigrants a Espanya i Itàlia poden ajudar-nos a comprendre millor les estratègies dels partits a l’hora de facilitar l’accés d’aquest col·lectiu a càrrecs electes als parlaments nacionals. Fent ús d’una base de dades única que inclou informació sobre el perfil sociodemogràfic i polític de tots els diputats i diputades en tots dos països des de 1990 fins a l’actualitat, el nostre estudi contribueix a avançar en el coneixement sobre les dinàmiques que afavoreixen i que dificulten la representació política dels immigrants en aquests dos països del sud d’Europa.
In the 1990s and the 2000s, Spain and Italy experienced a considerable growth in immigration. In just two decades, the foreign population has multiplied more than fivefold in both countries and by 2010 accounted for 12 and 6 per cent of the total population, respectively (INE, 2015; ISTAT, 2015). This demographic change has put pressure on the democratic representative system of both countries, with large numbers of new residents wishing to have a voice in the direction of collective affairs. Yet, at the same time, public opinion has become increasingly concerned about immigration and immigrants’ integration in both countries, with attitudes towards immigrants becoming increasingly negative in both. This article examines how these competing pressures can help us better understand the strategies of political parties in relation to the incorporation of citizens of immigrant origin into elected office in the national parliaments of both countries. Drawing on an original and unique dataset on the socio-demographic characteristics and political profiles of all national MPs elected in Spain and Italy since the beginning of the 1990s, this study aims at examining the dynamics which encourage or hinder the political representation of citizens of immigrant origin in these two Southern European countries.
