Acceso usuarios
Natalia Moraes Mena 
, Isabel Cutillas Fernández
En los estudios sobre los determinantes de la participación política de los migrantes es frecuente encontrar análisis basados en el enfoque de la estructura de oportunidades políticas (EOP). Este enfoque surge a partir de los estudios sobre movimientos sociales y activismo cívico. Frente a los abordajes que explicaban la acción colectiva a partir de la agregación natural de intereses comunes, fruto de los procesos de interacción estratégica, de la movilización de recursos o del nivel socioeconómico de los actores, esta perspectiva entiende que la misma tiene más que ver con la existencia de un contexto político determinado que favorece el desarrollo de ciertas acciones e iniciativas cívico-políticas. El enfoque de la EOP es actualmente uno de los dominantes en el análisis del activismo migrante. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre estos debates centrándonos en las principales limitaciones de la perspectiva de la EOP. Para ello, nos basaremos en el análisis del asociacionismo migrante en España y en los vínculos cívico-políticos de los migrantes con sus países de origen. Este trabajo pretende ofrecer un acercamiento teórico-analítico a partir de los resultados de las investigaciones que en los últimos años se han desarrollado en España sobre dicha temática. A partir de esta discusión, el artículo presenta una propuesta analítica relacional y dinámica de las principales dimensiones que entendemos deben tenerse en cuenta a la hora de abordar el asociacionismo y la participación cívico-política de los migrantes.
En els estudis sobre els determinants de la participació política dels migrants és freqüent trobar anàlisis basades en l’enfocament de l’estructura d’oportunitats polítiques (EOP). Aquest enfocament sorgeix a partir dels estudis sobre moviments socials i activisme cívic. Enfront dels abordatges que explicaven l’acció col·lectiva a partir de l’agregació natural d’interessos comuns, fruit dels processos d’interacció estratègica, de la mobilització de recursos o del nivell socioeconòmic dels actors, aquesta perspectiva entén que això té més a veure amb l’existència d’un context polític determinat que afavoreix el desenvolupament de certes accions i iniciatives civicopolítiques. L’enfocament de l’EOP és actualment un dels dominants en l’anàlisi de l’activisme migrant. L’objectiu d’aquest article és reflexionar sobre aquests debats centrant-nos en les principals limitacions de la perspectiva de l’EOP. Per fer-ho, ens basarem en l’anàlisi de l’associacionisme migrant a Espanya i en els vincles civicopolítics dels migrants amb els seus països d’origen. Aquest treball pretén oferir un acostament teoricoanalític a partir dels resultats de les recerques que en els darrers anys s’han desenvolupat a Espanya sobre aquesta temàtica. A partir d’aquesta discussió, l’article presenta una proposta analítica relacional i dinàmica de les principals dimensions que entenem que s’han de tenir en compte a l’hora d’abordar l’associacionisme i la participació civicopolítica dels migrants.
In migrant political participation studies it is common to find approaches based on the political opportunity structure (POS); a perspective that emerged from studies on social movements and civic activism. POS confronts other approaches that conceive collective action based on the natural aggregation of common interests. Instead of this, POS highlights the relevance of political context to explain the development of several political practices of migrants. POS is currently one of the dominant approaches in analyzing migrant activism. The aim of this article is to reflect on these debates and highlight the most important constraints of this perspective. To do so, we focus on immigrants’ self-organizations in Spain and the links between them and their countries. The article presents a proposal of a relational and dynamic research framework in order to take into account the main factors that should be considered when dealing with migrants’ civic and political participation.
