Acceso usuarios
Juan Luis Manfredi Sánchez 
, José María Herranz de la Casa , Marta Corcoy Rius, Juan Ignacio Cantero de Julián
Objetivo: el texto investiga la información publicada en las webs municipales en relación con los casos propios de corrupción. El objetivo consiste en valorar cómo se realiza la cobertura periodística con medios propios, y validar la función de fuente saneada y documental de los ayuntamientos.
Metodología: el texto investiga la información publicada en las webs municipales en relación con los casos propios de corrupción. El objetivo consiste en valorar cómo se realiza la cobertura periodística con medios propios, y validar la función de fuente saneada y documental de los ayuntamientos.
Resultados: no existe un criterio profesional ni proyecto periodístico en la redacción de las noticias que se difunden en las webs de los ayuntamientos. Dos de los casos no tienen ninguna noticia relacionada "porque no es su tarea". Otros casos ofrecen hechos aislados, no documentados o no explicados. No hay sitio para los grupos políticos. No se observa técnica periodística de construcción de relatos ni sentido de fuente básica o documental. Se confirma la hipótesis: el periodismo municipal carece de criterio profesional por la injerencia política en la difusión de contenidos.
Objective: This article examines the information published by municipal government websites on the subject of government corruption. Its objectives are to evaluate how cases of government corruption are reported by media which are themselves government-run and to test and validate the role played by city councils as providers of reliable documentary sources.
Methodology: The study is the result of the combined findings of two national research projects which have analyzed the city council websites of Spain’s 8,122 municipalities on several occasions between 2011 and 2017. The provisional data, which are constantly updated, are interactively mapped online.
Following the publication of a repertory of 52 indicators to measure transparency, we qualitatively evaluated the information in the news sections of seven city council websites where these websites reported on changes in council personnel prompted by cases of corruption.
Results: News reporting by city council websites lacks professional criteria and an overall journalistic mission. Two of the seven sites do not consider that reporting on cases of government corruption falls within their remit. Other sites publish isolated facts on such cases without indicating their sources or providing supporting detail. None of the sites offer the non-governing political parties an opportunity to voice their opinion. There is no evidence of journalistic technique informing the different stages of report writing and no acknowledgement of the importance of basic documentary sources. The study confirms our hypothesis that municipal journalism lacks professional criteria and that its dissemination of news content is undermined by political interference.
Objectiu: el text investiga la informació publicada en els webs municipals en relació amb els casos propis de corrupció. L'objectiu consisteix a valorar com es fa la cobertura periodística amb mitjans propis, i validar la funció de font sanejada i documental dels ajuntaments.
Metodologia: el treball és resultat de l'agregat de dos projectes nacionals de recerca. S'han analitzat els 8.122 municipis espanyols en diverses ocasions entre 2011 i 2017. Les dades provisionals i en constant actualització es publiquen en un mapa interactiu al web. Després de la publicació quantitativa d'un repertori de 52 indicadors de transparència, hem seleccionat 7 casos per avaluar-ne de forma qualitativa la secció de notícies quant al canvi en l'alcaldia per motius delictius.
Resultats: no hi ha un criteri professional ni projecte periodístic en la redacció de les notícies que es difonen als webs dels ajuntaments. Dos dels casos no hi tenen cap notícia relacionada "perquè no és la seva tasca". Altres casos ofereixen fets aïllats, no documentats o no explicats. No hi ha lloc per als grups polítics. No s'observa cap tècnica periodística de construcció de relats ni sentit de font bàsica o documental. Es confirma la hipòtesi: el periodisme municipal no té criteri professional per la ingerència política en la difusió de continguts.
