Acceso usuarios
Cristina Fraenkel-Haeberle, Johannes Socher
Fins a la dècada dels anys vuitanta, una certa cultura del secret administratiu va prevaldre en la majoria dels països europeus. Aquesta realitat generalitzada tan sols es va superar amb l’adopció de les primeres lleis de procediment administratiu, les quals van establir el dret d’accés a arxius, si bé se solia limitar a les parts implicades en un procediment administratiu. En l’àmbit europeu, la tendència cap a la llibertat d’informació va començar a evolucionar en el camp de la normativa en matèria de procediment mediambiental amb l’adopció de les dues directives d’informació mediambiental 90/313/EEC i 2003/4/EC, l’última de les quals va ser una reacció a l’adopció de la Convenció Aarhus.
Aquest article analitza com aquestes directives han estat implementades en les legislacions estatals i com això ha afectat gradualment altres àrees del dret. Per mitjà d’exemples a França, Alemanya i Itàlia es discuteix com la transposició de les directives d’informació mediambiental han europeïtzat aquests tres sistemes administratius estatals no tan sols de forma directa, sinó també d’una forma més subtil i indirecta.
Until the 1980s, a culture of administrative secrecy prevailed in most European countries. This general approach only changed with the adoption of the first administrative procedure laws, which codified a right of access to files, albeit usually limited to the parties of an administrative procedure. At European level, a trend towards freedom of information started to evolve in the field of environmental procedure law on adoption of the two Environmental Information Directives 90/313/EEC and 2003/4/EC, of which the latter was itself a reaction to the adoption of the Aarhus Convention. This article analyses how these directives were implemented into national legislation and how this also gradually affected other areas of law. Taking examples from France, Germany and Italy, it is argued that the transposition of the Environmental Information Directives ‘europeanised’ these three national administrative systems not only directly, but also in other, more subtle and indirect ways.
