Acceso usuarios
Enoch Albertí Rovira 
L’article analitza l’aplicació de l’art. 155 CE al conflicte constitucional suscitat a Catalunya amb ocasió del desplegament del denominat procés sobiranista, intensificat especialment a partir de les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015. S’examina aquesta via en el context de les altres vies de resolució de conflictes que es preveuen, com el recurs als tribunals de justícia i al Tribunal Constitucional i la negociació, i s’estudia el procés d’elaboració d’aquesta disposició en el procés constituent, els seus límits constitucionals i les exigències i condicions que el mateix precepte dirigeix a les mesures extraordinàries que l’Estat pugui adoptar. A partir d’aquests criteris generals s’examina, d’una banda, el procediment d’aplicació de l’art. 155 CE, posant de manifest l’existència d’alguns problemes greus que han impedit que servís de canal de diàleg i deliberació prèvia a l’aplicació de poders extraordinaris, i, d’una altra, es valora l’adequació a la Constitució de les mesures concretes adoptades. S’acaba amb una reflexió final que posa en relleu la falta d’idoneïtat de la via de l’art. 155 CE per fer front a una crisi constitucional com la suscitada a Catalunya.
The main purpose of this article is to analyze the application of the art. 155 CE to the constitutional conflict regarding the relationship between Catalonia and Spain, intensified especially from the elections to the Parliament of Catalonia of September of 2015. This topic is examined in the context of the other channels of conflict resolution that are foreseen, such as the courts of justice and the Constitutional Court and the political negotiation. It is studied the process of elaborating this provision in the constituent process, its constitutional limits and the exigences and conditions that the own rule heads to the extraordinary measures that the State can adopt. From these general criteria, this work examines, on one hand, the procedure of application of art. 155 CE. It highlights the existence of some serious problems that have prevented it from serving as a channel of dialogue and prior deliberation to the application of those extraordinary powers. And, on the other hand, it intends to assess the constitutional regularity of the specific measures that have been adopted. It ends with a final reflection that highlights the inadequacy of the path of art. 155 CE to deal with a constitutional crisis like the one raised in Catalonia.
