Acceso usuarios
José Carlos de Bartolomé Cenzano 
El presente trabajo pretende ofrecer un breve análisis sobre la evolución del Estado de las Autonomías en España durante los cuarenta años de vigencia de la Constitución Española. Se pretende, desde cuatro ópticas diferentes, mostrar cuál ha sido la relación dialéctica entre el Estado y las Comunidades Autónomas.
Se estudia el problema del principio dispositivo y la progresiva transferencia de competencias hacia las CCAA. Se analiza la tendencia federalizante dentro de un sistema autonómico; las grandes fricciones que provoca el modelo financiero con el incremento de fondos especiales que terminan desequilibrando la fórmula de financiación autonómica. Por último, el estudio se centra en los cauces participativos, cooperativos y de coordinación entre el Estado y las CCAA, así como la confusión que se provoca por los criterios ideológicos o partidistas hasta llegar a dificultar la regularidad de las reuniones de las Conferencias de Presidentes u otros órganos de naturaleza interadministrativa.
Aquest treball pretén oferir una breu anàlisi sobre l’evolució de l’Estat de les autonomies a Espanya durant els quaranta anys de vigència de la Constitució espanyola. Es pretén, des de quatre òptiques diferents, mostrar quina ha sigut la relació dialèctica entre l’Estat i les comunitats autònomes.
S’estudia el problema del principi dispositiu i la progressiva transferència de competències cap a les comunitats autònomes. S’analitza la tendència federalitzant dins un sistema autonòmic; les grans friccions que provoca el model financer amb l’increment de fons especials que acaben desequilibrant la fórmula de finançament autonòmic. Finalment, l’estudi se centra en les vies participatives, cooperatives i de coordinació entre l’Estat i les comunitats autònomes, com també la confusió que es provoca pels criteris ideològics o partidistes fins a arribar a dificultar la regularitat de les reunions de les conferències de presidents o altres òrgans de naturalesa interadministrativa.
The present work intends to offer a brief analysis on the evolution of the State of Autonomies in Spain during the forty years of validity of the Spanish Constitution. It is intended, from four different points of view, to show what the dialectical relationship between the State and the Autonomous Communities has been.
The problem of the dispositive principle and the progressive transfer of competences towards the Autonomous Communities are studied. The federalizing tendency within an autonomous system is analyzed; the great frictions caused by the financial model with the increase of special funds that end up unbalancing the regional financing formula. Finally, the study focuses on the participatory, cooperative and coordination channels between the State and the Autonomous Communities, as well as the confusion caused by ideological or partisan criteria until it becomes difficult to regulate the meetings of Presidents’ Conferences or other organs of an interadministrative.
