Comunicació i divisió a la frontera septentrional de Catalunya entre els segles XV i XVIII

• Patrici Pojada ^[1]
  1. [1] University of Perpignan

     University of Perpignan

     Arrondissement de Perpignan, Francia

     
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 11, 2018, págs. 137-149
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • Durant l’època moderna, la frontera septentrional de Catalunya conegué canvis importants, fet en el qual les guerres van jugar un gran paper, com ho recorda el Tractat dels Pirineus de 1659, etapa en el procés que portà a la creació d’una vertadera frontera lineal estatal que, a poc a poc, les poblacions van anar interioritzant. Nogensmenys, els fronterers mantenien relacions entre ells que feien de la frontera un lloc d’intercanvis intensos que els incloïen dins un marc cultural i econòmic de més gran abast en el qual intentaven viure «com a bons veïns», segons allò que explicaven ells mateixos.

• Referencias bibliográficas
  • [1] L’article 36 dels costums de Perpinyà reconeixia aquest dret.
  • [2] Michel Brunet. Le Roussillon, une société contre l’État (1780-1820). El Trabucaire, Perpinyà 1990, p. 473-474.
  • [3] Document del Parlament de Tolosa de Llenguadoc publicat al Bulletin de la Société Ariégeoise des Sciences, Lettres et Arts (1893), p....
  • [4] Charles Vassal-Reig. La guerre en Roussillon sous Louis XIII (1635-1639). Éditions Occitania, París 1934, p. 101.
  • [5] Joan Maria Vidal i Guitart. Història d’Andorra. Antalbe, Barcelona 1984, p. 75.
  • [6] Alain Ayats. Les guerres de Josep de La Trinxeria (1637- 1694). La guerre du sel et les autres. El Trabucaire, Perpinyà 1997, p. 23 i...
  • Catalan Historical Review-11.indb 146 20/07/2018 8:38:56
  • [7] Patrice Poujade. Une vallée frontière dans le Grand Siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies. Pyrégraph, Aspet 1998, p. 108-109.
  • [8] Christian Desplat. La guerre oubliée. Guerres paysannes dans les Pyrénées (xiie-xixe siècles). J. et D., Biarritz 1993, p. 49-50.
  • [9] Maurice Gourdon. «Les tours à signaux ou tours de guets dans le haut-comté de Comminges». Revue de Comminges (1907 i 1908).
  • [10] Són uns 45 km en línia recta i uns 55 km a peu. Ramon Sala. Dieu, le roi et les hommes. Perpignan et le Roussillon (1580-1830). El Trabucaire,...
  • [11] Alguns dels casos esmentats a: Père Forcaud. «Relation de la mission faite en 1642 en la vallée d’Aran». Revue de Comminges (1893); Bernard...
  • Revue de Comminges (1954), p. 115; Bernard Druène. «Une étude de géographie pyrénéenne au xviie siècle. Les “devis” de l’ingénieur Thierry,...
  • [12] Gilbert Larguier. «Fiscalité et institutions à Perpignan (xiie-xviiie siècle)». A: Louis Assier-Andrieu i Ramon Sala (ed.). La ciutat...
  • [13] És el que demostra, per exemple, Christian Desplat. La guerre oubliée..., op. cit. Per a uns exemples catalans de violències entre valls,...
  • [14] Claudine Pailhès. D’or et de sang. Le xvie siècle ariégeois. Arxiu Departamental de l’Arieja, Foix 1992, p. 115.
  • [15] Citat per Xavier Torres i Sans. Nyerros i cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640). Reial Acadèmia de les Bones...
  • [16] Alice Marcet. «Le Roussillon, un enjeu entre la France et l’Espagne (1462-1715)». A: Jean Sagnes (dir.). Nouvelle histoire du Roussillon....
  • [17] Núria Sales. Els segles de la Decadència..., op. cit., p. 82-83. [18] Núria Sales. Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Estudis...
  • [19] Guillaume de Joyeuse era lloctinent general de Llenguadoc i un ferotge opositor dels protestants.
  • [20] Sobre aquest setge, vegeu Janine Garrisson. «La “Genève française” (16e siècle)». A: Histoire de Montauban. Privat, Tolosa de Llenguadoc...
  • [21] Xavier Torres i Sans. Nyerros i cadells..., op. cit., p. 150- 152.
  • [22] Trobarem una interessant mostra de les relacions entre les dues bandes a Lluís Obiols i Perearnau. «El bandolerisme a la Cerdanya: algunes...
  • [23] Lluís Obiols i Perearnau. Lo niu dels bandolers de Catalunya. Els setges del castell d’Arsèguel (1588-1592). Salòria, la Seu d’Urgell...
  • [24] Patrice Poujade. Une vallée frontière..., op. cit., p. 118- 119 i 126.
  • [25] Membre de la petita noblesa local. [26] Sobre aquest tema, vegeu Pilar Sánchez. «La Inquisición
  • y el control de la frontera pirenaica en el Aragón de la segunda mitad del siglo xvi». Historia Social, núm. 11 (tardor 1991), p. 3-22.
  • [27] Dietari de la Generalitat de Catalunya. Vol. 2. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1990.
  • [28] El 24 % eren catalans i el 21 % aragonesos. [29] Llista publicada per Lluís Obiols Perearnau. Lo niu
  • dels bandolers..., op. cit., p. 92-94. El 24 % són tots aquells per als quals s’especifica «gascó» o «francès».
  • [30] Arxiu de la Corona d’Aragó, Consell d’Aragó, llig. 98, 13/3/1598.
  • [31] Vegeu August Rafanell i Albert Rossich. «La langue occitane dans la Catalogne du xviiie siècle». Lengas. Revue de Sociolinguistique,...
  • [32] Antoni Fiter i Rossell. Manual Digest de les Valls neutras de Andorra, 1748 (manuscrit), Consell General d’Andorrra, 1987, f. 285 i 287.
  • [33] Salvador Galceran Vigué. Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona 1977, p. 40-41.
  • [34] Felix Pasquier. Coutumes de la ville d’Ax sur Ariège, 1241-1391, 1676. Veuve Pommiès, Foix 1888, art. 50 i 39; Claudine Pailhès. Du Carlit...
  • [35] «Índex dels privilegis, franquesas y exempcions que gosan los habitadors de las Valls de Andorra en las terras y dominis del Regne de...
  • [36] Se’n trobarà un resum a Patrici Pojada. «Realitats fron- tereres no estatals: les lligues i patzeries». A: Àngel Casals (coord.). Les...
  • [37] Un any i mig després, les valls pirinenques occidentals (bearneses i aragoneses) signaren un acord conegut amb el nom de Tractat de Canfranc.
  • [38] El text del tractat, conservat a l’Arxiu del Parlament de Tolosa de Llenguadoc (Arxiu Departamental de l’Alta Garona, B 1920), és en...
  • ción con los tratados de Lies i Patzeries. Conselh Generau d’Aran, Viella 2003, p. 102-106.
  • [39] Arxiu Departamental de l’Arieja, 1 J 87. [40] Arxiu Departamental de l’Arieja, 5 E 2311, me Ferriol,
  • Ax, f. 313v (05/05/1641), 315 (07/05/1641) i 316 (07/05/1641), i 5 E 2390, me Tardieu, Ax, f. 846 (04/05/1641).
  • [41] Arxiu Departamental de l’Arieja, 5 E 10251, me Serda, Ax, f. 2614 (02/06/1650).
  • [42] Sobre la fira de Rodés, vegeu Jacques Bousquet. Enquête sur les commodités du Rouergue en 1552. Procès avec l’Agenais, le Quercy et le...
  • [43] Eva Serra i Maria Àngels Sanllehy. «Comerç transpi- rinenc a Catalunya segons la documentació de la Genera- litat de Catalunya (s. xvi-xvii)»....
  • [44] «Esta villa está llena de franceses que son mucho más que los naturales», carta de F. de Beaumont a l’emperador (Perpinyà, 20/08/1536)...
  • [45] William Monter. «Els immigrants francesos i la Inquisició de Barcelona, 1550-1650». L’Avenç, núm. 120 (novembre 1988), p. 10.
  • [46] William Monter. «Els immigrants francesos...», op. cit., p. 10.
  • [47] Constitucions de Catalunya, llibre ix, Corts de Montsó, 1510.
  • [48] No se’ls pot citar tots ni de bon tros. Esmentem, entre d’altres, a tall d’exemple, els noms d’investigadors com Valentí Gual, Jaume...
  • [49] Jordi Nadal i Emili Giralt. La population catalane de 1553 à 1717. L’émigration française et les autres facteurs de son développement....
  • [50] Coneixem els mestres de cases i els serradors llemosins. Més del 22 % dels que provenien de les terres del massís central del reialme...
  • [51] Sobre això, vegeu Patrici Pojada. «Les xarxes comercials transpirinenques al segle  xvii». A: Jaume Dantí (coord.). Les xarxes urbanes...
  • [52] Vegeu Patrick Ferté. «La Nation Hispanica en Toulouse: para una prosopografía de los estudiantes españoles en Toulouse en los siglos...
  • [53] Patrice Poujade. «La Vall d’Aran i les fronteres al segle xvi». Afers, núm. 29 (1998), p. 139-156. De l’altra banda de la frontera, al...
  • [54] Miquel Pérez Latre. «Frontera militar i poder municipal a Perpinyà (1571-1585)». Afers, núm. 27 (1997), p. 362-364.
  • [55] Sobre la repressió del bandolerisme, vegeu: Xavier Torres i Sans. Els bandolers (s. xvi-xvii). Eumo, Vic 1991, p. 159-189; Núria Sales....
  • [56] Montserrat Palau Martí. Protestantisme i Inquisició a Andorra al segle xvi. Problemes de competències i conflictes jurisdiccionals. Consell...
  • [57] Patrice Poujade. Une vallée frontière..., op. cit., p. 128- 129.
  • [58] El cas aragonès va ser estudiat per Gregorio Colás Latorre i José Antonio Salas Ausens. Aragón en el siglo xvi. Alteraciones sociales...
  • [59] Xavier Torres i Sans. Els bandolers..., op. cit., p. 177. [60] Patrice Poujade. Une vallée frontière..., op. cit., p. 125-
  • 126. [61] Emmanuelle Rebardy-Julia. Un évêché entre deux
  • mondes. Elne/Perpignan xvie-xviiie siècles. El Trabucaire, Perpinyà 2009, p. 248.
  • [62] Vegeu Manuel Abizanda y Broto. El índice de privilegios del Valle de Arán. IEI, Balaguer 1944, privilegis núm. 53 (31/12/1565) i 87 (05/02/1570).
  • [63] Montserrat Palau Martí. Protestantisme i Inquisició..., op. cit., p. 53-59.
  • [64] Pau de la Fàbrega Pallarès. L’oferiment de retrocessió del Rosselló a Espanya (1668-1677). Rafael Dalmau, Barcelona 1962 (reed. 1994),...
  • [65] No parlem ací del cas especial de Llívia, que, com a vila i no poble, quedà dins la monarquia hispànica, amb la qual cosa es creà una...
  • [66] Alícia Marcet. «La Cerdagne après le Traité des Pyrénées». A: Actes del Primer Congrés Internacional d’Història de Puicerdà (1977). Puigcerdà...
  • [67] Marc Conesa. D’herbe, de terre et de sang. La Cerdagne du xive au xixe siècle. PUP, Perpinyà 2012, p. 118-121, i documents, p. 526-527.
  • [68] Document de l’Arxiu dels Pirineus Orientals (Perpinyà), 1 C 1393, citat per Alícia Marcet. «La Cerdagne après...», op. cit., p. 174.
  • [69] Peter Sahlins. Fronteres i identitats: formació d’Espanya i França a la Cerdanya, s. xvii-xix. Eumo, Vic 1993, p. 107.
  • [70] Sobre tot això, vegeu Daniel Nordman. Frontières de France. De l’espace au territoire (xvie-xixe siècle). Gallimard, París 1998, p. 23-122.
  • [71] Alain Ayats. Louis XIV et les Pyrénées catalanes de 1659 à 1681. Frontière politique et frontières militaires. El Trabucaire, Canet de...
  • [72] Daniel Nordman. Frontières de France..., op. cit., p. 325. [73] Per a la Cerdanya, remetem a l’estudi de Peter Sahlins.
  • [74] Vegeu Òscar Jané Checa. França i Catalunya al segle xvii. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700). Afers,...
  • [75] Ramon Sala. Dieu, le roi et les hommes..., op. cit., p. 89- 90.
  • [76] Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida), C/44, 24/07/1767. [77] És aquesta l’evolució descrita per Chevalier (Michel
  • Chevalier. La vie humaine dans les Pyrénées ariégeoises. Milan-Résonances, Tolosa de Llenguadoc 1984 (1956), p. 453), per les relacions entre...
  • siècle à nos jours. Société d’Études des Sept Vallées, Argelers i Gasòst 1984. 221 p).
  • [78] Recordem que la Vall d’Aran està situada al nord dels Pirineus, on s’abastava fàcilment, però sota sobirania espanyola.
  • [79] Maria Àngels Sanllehy i Sabi. Comunitats, veïns i arrendataris a la Val d’Aran (s. xvii-xviii): dels usos comunals a la dependència econòmica....
  • [80] La pau sempre reivindicada en els acords entre valls; l’expressió «com a bons veïns» la trobem en les patzeries renovades en 1653 i 1654...
  • [81] L’intendent de Rosselló atribuí la solana a Andorra (coneguda, ara, com a «Solana andorrana») en 1687, però aquesta decisió no posà punt...
  • [82] L’expressió és de José Forné. «Le paravent de la violence institutionnelle». A: Pays pyrénéens et pouvoirs centraux (xvie-xxe s.). Association...
  • [83] Sobre aquest «consum de massa», vegeu, per exemple, Sophie Avarguez i Aude Harlé. «Consommer à la frontière: usages et perceptions en...