Acceso usuarios
Barcelona, España
Actualment, la Teràpia cognitivoconductual (TCC) gaudeix d’un fort període d’expansió i reconeixement, esdevenint la teràpia de referència. En el present article prenc una posició crítica davant aquesta realitat, plantejant la TCC com una pràctica hegemònica i analitzant les implicacions sociopolítiques que això comporta. Per tal de dur-ho a terme, he realitzat un estudi de cas de la teràpia, analitzant el model de subjecte sobre el qual la TCC opera. Una vegada analit-zat, m’he centrat en relacionar aquest subjecte amb el concepte foucaultià de l’”empresari de si mateix”, establint que el model de subjecte que es construeix amb la teràpia és proper al model de subjecte neoliberal, plantejant així les re-percussions d’aquesta relació en termes de relacions de poder i hegemonia. Finalment, em qüestiono el paper de la universitat en aquest procés.
Cognitive Behavioral Therapy (CBT) nowadays enjoys a strong period of strong expansion and recognition, becoming the most worldwide accepted therapy. In this article, I pretend to show a critical position against this fact, considering the CBT as a hegemonic practice and analyzing the socio-political implications that this entails. In order to carry out this analysis, I have conducted a case study of this therapy, analyzing the model subject on which it operates. Once analyzed, this work has focused on how this subject relates with the Foucaultian concept of "entrepreneur of himself ", setting that the subject built by the therapy is a neoliberal one. Next, I consider the implications of this relationship in terms of power relations and hegemony. Finally, I critically reflect on the role of universi-ties in this process.
