Acceso usuarios
Aquest treball intenta avaluar l'experiència de disset anys en vigència de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a l'Estat espanyol. El punt de partida és el complex procediment parlamentari de l'autorització de les Corts Generals perquè el Govern la ratifiqui. Destaca les dificultats i tensions polítiques que desperta la qüestió de la diversitat lingüística a Espanya, l'absència d'una política efectiva de reconeixement estatal i promoció del pluralisme lingüístic, i la supervivència de les normes i pràctiques típiques de l'antic model d’imposició monolingüe. Els quatre cicles de supervisió de la Comissió d'Experts i l'anàlisi de les Recomanacions del Consell de Ministres ens permeten concloure sobre el paper que exerceix la Carta europea. Primer, expressem la necessitat de comprendre la seva naturalesa legal com un tractat internacional. D'aquesta naturalesa traiem la conclusió de la seva aplicabilitat davant els poders públics de l'Estat utilitzant com a arguments els proporcionats pel Comitè d'Experts. El requisit de la tutela judicial efectiva davant els tribunals nacionals pels drets derivats de la Carta és un altre dels aspectes analitzats. L'experiència d'aquests cicles de supervisió en matèria de justícia, educació i Administració pública ens permet comprendre la lògica de l'anàlisi del Comitè d'Experts, i criticar la lentitud del sistema, per atendre les seves contribucions positives com un estàndard mínim de protecció.
This paper aim to evaluate the experience of seventeen years of the European Charter for Regional or Minority Languages in Spain. The starting point is the complex parliamentary procedure for the Charter’s approval by the Spanish Parliament in order for the Spanish Government to then ratify it The political difficulties and tensions generated by the issue of linguistic diversity in Spain are examined, as well as the lack of an effective policy for national recognition and promotion of linguistic pluralism and also the survival of the regulations and practices typical of the old model of monolingual imposition. The four monitoring cycles of the Committee of Experts and the analysis of the recommendations by the Council of Ministers enable us to draw conclusions about the role played by the European Charter. Firstly, we note the need to appreciate its legal nature as an international treaty. This leads us to conclude it may be applicable to national public authorities based on the arguments provided by the Committee of Experts. Another aspect examined is the right to effective legal protection of Charter-based rights in national courts. The experience of these monitoring cycles in the courts, education and public administration allows us to grasp the logic of the analysis by the Committee of Experts and criticise the sluggishness of the system in responding to its constructive contributions as a minimum standard of protection
