Acceso usuarios
Alberto Artamendi Gutiérrez
Tal com estableix l’article 451-1 del Codi Civil de Catalunya, “La llegítima confereix a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest els pot atribuir a títol d'institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altra manera”. Així doncs, la llegítima catalana es configura com un dret de crèdit de certs parents contra els hereus del causant, el que contrasta amb la regulació de la resta d’Espanya, on el Codi civil, a l’article 806, estableix que la llegítima és un dret sobre els béns de l’herència: “Legítima es la porción de bienes de que el testador no puede disponer por haberla reservado la ley a determinados herederos, llamados por esto herederos forzosos”.
Aquesta diferent aproximació al concepte pot semblar banal en un primer anàlisis, però la veritat és que les conseqüències del diferent tractament són àmplies i profundes, i cal dir que, potser pel reduït àmbit personal i territorial de aplicació – els ciutadans espanyols amb veïnatge civil català- o per la relativa novetat i desconeixement d’aquesta institució (el llibre quart del Codi civil de Catalunya va entrar en vigor l’1 gener 2009, si bé aquesta institució ja existia abans amb diferent configuració i implicacions jurídiques) aquestes no han estat previstes en absolut per la normativa tributària, donant lloc a situacions difícils de resoldre.
Per aquest motiu, el present article analitzarà aquesta institució des del punt de vista tributari, intentant ordenar les escasses guies normatives, doctrinals i jurisprudencials que existeixen i proposant solucions per les llacunes legals que encara hi ha.
