Acceso usuarios
Maria Josep Marín i Jordà, Josep E. Ribera
L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els encapsuladors o shell nouns (Schmid 2000) constitueixen una classe funcional privilegiada per a delimitar l’estructura organitzativa de gèneres formals i mostren la vinculació entre encapsulació i metadiscurs. A partir d’un corpus de debat parlamentari en català, espanyol i anglès, i del marc teòric sobre el metadiscurs proporcionat per Hyland (2004) i Hyland & Tse (2005), aquest treball analitza la funció metadiscursiva de certes estructures amb encapsulador que reflecteixen com l’emissor organitza el discurs i interactua amb el potencial receptor. L’anàlisi d’aquestes estructures, amb graus de fixació diversos, permet establir cinc classes més o menys homogènies en les tres llengües: organitzadors textuals, adjunts oracionals, connectors lèxics (Cuenca 1998), locucions modals i dos patrons copulatius. Les classes es descriuen funcionalment, formalment i discursivament, mostrant com es vinculen al vessant textual o interpersonal del metadiscurs i sense obviar els límits difusos entre ambdues funcions.
Encapsulation by means of abstract unspecific nouns (such as conclusion, topic, reality or problem) reifies predicative discourse chunks and conceptualise them. This ability is inherent to encapsulators or shell nouns (Schmid 2000), a functional class privileged to signposting the structure of formal genres such as parliamentary debate (PD) and thus exhibiting their close link to metadiscourse. On the basis of a corpus of PD in Catalan, Spanish and English, our study deals with the metadiscursive function of some structures including an encapsulator. The framework provided by Hyland (2004) and Hyland & Tse (2005) is taking into account with this purpose. The different structures used by the addressor to organise the discourse and to interact with his or her potential addressees are analysed. The analysis of these variously fixed structures leads to establish five homogeneous cross-linguistic classes: textual organisers, sentential adjuncts, lexical connectives (Cuenca 1998), modal locutions, and two copular patterns. These classes are described functionally, formally and from their discourse functioning. Their relations with the two aspects of metadiscourse, textual and interpersonal, are observed, considering the fuzzy boundaries between both aspects.
