Acceso usuarios
Mercedes Díez Prados
El discurs acadèmic es caracteritza per l’abundància de noms abstractes, com ara anàlisi, recerca, procés, concepte, aproximació o rol. Considerats mecanismes cohesius, atès que el seu significat discursiu es determina per referència al context en què apareixen, han rebut denominacions diverses en la bibliografia anglosaxona (anaphoric, signaling, carrier, shell o metadiscursive nouns). A partir de les propostes de Schmid (2000) i Jiang i Hyland (2016, 2017), aquest article explora la funció metadiscursiva d’aquests noms com a encapsuladors d’informacions complexes en un corpus de resums acadèmics elaborats per estudiants universitaris per als seus Treballs de Final de Grau. El treball aborda també el potencial retòric i persuasiu d’aquests noms abstractes en aquest gènere acadèmic. Els resultats palesen que els estudiants de nivell avançat d’anglès com a llengua estrangera utilitzen una àmplia gamma de substantius abstractes i segueixen patrons d’ús que s’assemblen als dels experts acadèmics (Jiang i Hyland 2017). Les diferents parts l’estructura textual semblen condicionar el tipus de nom emprat. En definitiva, tot i que els estudiants quasigraduats d’Estudis Anglesos mostren que coneixen les convencions del gènere, els resultats millorarien si, durant el desenvolupament del grau, s’incidís en l’elaboració de resums de treballs acadèmics (abstracts), sobretot pel que fa a l’organització de la informació.
Academic discourse is characterized by an abundance of abstract nouns such as analysis, research, process, concept, approach or role. These nouns are considered cohesive devices since their full content is determined by referring to their context and they have received numerous denominations (anaphoric, signaling, carrier, shell or metadiscursive nouns). This paper explores the metadiscursive role of shell nouns in a corpus of academic abstracts written by university students for their Senior Theses, based on Schmid’s (2000) and Jiang and Hyland’s (2016, 2017) proposals. The rhetorical, persuasive potential of these abstract nouns in this type of academic discourse is also addressed. The results show that advanced EFL writers deploy a wide range of abstract nouns in patterns that resemble those of scholars (Jiang & Hyland 2017). Different moves in the text seem to influence the type of noun employed. All in all, advanced English Studies majors are aware of academic disciplinary conventions but would benefit from training in abstract writing, particularly in the distribution of the text’s moves.
