Acceso usuarios
Granada, España
El análisis sociológico del romance adolescente se inicia en el marco de los estudios culturales de los años setenta del siglo XX, sin llegar a consolidarse como línea de investigación. Desde la década de 1990, la sociología desarrolla una línea de trabajo sobre amor y sexualidad de interés para el estudio del romance adolescente. El presente artículo enlaza con la exploración acerca de esa temática en el marco de dichas contribuciones teóricas. A partir de ellas, es definido como espacio social y cultural constituido por las siguientes dimensiones que guían la investigación: la cultura de clase, género y etnia; el grupo de amistad; la atracción sexual; las prácticas sexuales; y las prácticas afectivas y la formación de pareja. Con este marco de fondo, el objetivo del artículo es analizar dichas dimensiones constitutivas del romance adolescente para conocer los modelos de masculinidad y feminidad presentes en él y, por ende, el tipo de relación que se establece en torno a estos modelos en términos de poder y (des)igualdad. Los datos en los que se profundiza proceden de un análisis basado en dos estudios de caso realizados en la ciudad de Granada (Andalucía, España). El examen muestra la tendencia de los chicos hacia una masculinidad hegemónica o viril, mientras que las chicas tienden a la feminidad del amor romántico. Del análisis se concluye la persistencia de un doble estándar de género, donde masculinidad y feminidad se complementan en el romance adolescente según una lógica patriarcal, desigualitaria, que dificulta la formación de relaciones democráticas, basadas en el respeto mutuo y la igualdad.
The sociological study of adolescent romance began with cultural studies in the 1970s. However, it was not a consolidated line of research until the 1990s, when love and sexuality became a topic of interest for the study of adolescent romance in the field of sociology. This article investigates adolescent romance in the framework of these theoretical contributions, which define it as a social and cultural space consisting of the following dimensions: the culture of class, gender and ethnicity, friendship groups, sexual attraction, sexual practices, and affective practices and couple formation. Within this framework, the objective of this paper is to analyse the dimensions that define adolescent romance in order to identify the models of masculinity and femininity present in it. Based on this analysis, the type of relationship established in terms of power and (in)equality is studied. The data were drawn from two case studies carried out in the city of Granada (Andalusia, Spain). The data show the tendency of boys toward hegemonic or virile masculinity, while girls tend to embrace romantic love. Drawing on this analysis, the paper concludes that a gendered double standard persists where masculinity and femininity are complementary in adolescent romance following a patriarchal logic that hinders the formation of democratic, egalitarian relationships based on mutual respect.
L'anàlisi sociològica del romanç adolescent s'inicia en el marc dels estudis culturals dels anys setanta del segle XX, sense arribar a consolidar-se com a línia de recerca. Des de la dècada de 1990, la sociologia desenvolupa una línia de treball sobre amor i sexualitat d'interès per a l'estudi del romanç adolescent. El present article enllaça amb l'exploració sobre aquesta temàtica en el marc d'aquestes contribucions teòriques. A partir d'elles, és definit com a espai social i cultural constituït per les següents dimensions que guien la recerca: la cultura de classe, gènere i ètnia; el grup d'amistat; l'atracció sexual; les pràctiques sexuals; i les pràctiques afectives i la formació de parella. Amb aquest marc de fons, l'objectiu de l'article és analitzar aquestes dimensions constitutives del romanç adolescent per conèixer els models de masculinitat i feminitat presents en aquest i, per tant, el tipus de relació que s'estableix entorn d'aquests models en termes de poder i (des)igualtat. Les dades en els quals s'aprofundeix procedeixen d'una anàlisi basada en dos estudis de cas realitzats a la ciutat de Granada (Andalusia, Espanya). L'examen mostra la tendència dels nois cap a una masculinitat hegemònica o viril, mentre que les noies tendeixen a la feminitat de l'amor romàntic. De l'anàlisi es conclou la persistència d'un doble estàndard de gènere, on masculinitat i feminitat es complementen en el romanç adolescent segons una lògica patriarcal, desigualitària, que dificulta la formació de relacions democràtiques basades en el respecte mutu i la igualtat.
