Acceso usuarios
Rosa María Moliner Navarro
La STC 110/2016 ha dejado vigente el art. 15 de la ley valenciana de uniones de hecho formalizadas, en el que se alude al derecho a la pensión de viudedad. Para la LGSS, la inscripción constitutiva, tal y como lo exige la ley valenciana, es irrelevante y subraya acertadamente con sus exigencias el elemento convivencial para acceder a la prestación. Por otra parte, la doctrina del TS y del TC avala la discriminación entre matrimonio y unión de hecho respecto a los requisitos exigibles a una y otra situación. El presente trabajo analiza la pertinencia de dicha discriminación atendiendo a la singularidad de cada una de las figuras.
La STC 110/2016 ha deixat vigent l’art. 15 de la llei valenciana d’unions de fet formalitzades, en el qual s’al·ludeix al dret a la pensió de viudetat. Per a l’LGSS, la inscripció constitutiva, tal com ho exigeix la llei valenciana, és irrellevant i subratlla encertadament amb les seues exigències l’element convivencial per a accedir a la prestació. D’altra banda, la doctrina del TS i del TC avala la discriminació entre matrimoni i unió de fet respecte als requisits exigibles a l’una i l’altra situació. Aquest treball analitza la pertinència d’aquesta discriminació atenent la singularitat de cada una de les figures.
STC 110/2016 has kept fully valid art. 15 of the Valencian law of formalized non-marital cohabitation in which the right to the widow's pension is referred to. For the LGSS, constituent registration, as required by Valencian law, is irrelevant and, with its requirements, it rightly emphasizes the coexisting element to gain access to the benefit. On the other hand, TS and TC jurisprudence supports discrimination between marriage and non-marital cohabitation with respect to the requirements for both situations. The present work analyzes the appropriateness of this discrimination considering the singularity of each one of the institutions.
