Acceso usuarios
Wilson Ferrús Peris, Olaya Ramírez Simó
Son numerosos los estudios sobre el Grupo Femenino de la Residencia de Estudiantes (Residencia de Señoritas) referentes al período que abarca desde su institución en octubre de 1915 al inicio de la Guerra Civil, momento en el que la Residencia está prácticamente vacía, cesa su actividad y los edificios están en peligro de ser ocupados o destruidos. La documentación existente nos aporta abundante y fructífera información sobre el funcionamiento, la organización, los objetivos, el régimen económico, las estudiantes, el personal auxiliar, las profesoras que participaron… Pero es escasa, prácticamente inexistente, la información, la documentación y las referencias sobre su última etapa: la que vivió la Residencia de Señoritas en la huerta valenciana en tiempos de guerra, entre enero de 1937 y la victoria de los rebeldes. Es pues, nuestro propósito, profundizar en esta experiencia de renovación e innovación pedagógica que el gobierno republicano del Frente Popular puso en marcha durante la guerra con la intención de favorecer y potenciar la extensión cultural y la educación popular. Damos a conocer los principios, los objetivos, la organización, los valores que se fomentaron y las relaciones profesionales y humanas que se establecieron, las actividades, el trabajo que allí se llevó a cabo, las destinatarias…, y como no, a las maestras que guiaron este proyecto de popularización y socialización de la cultura y la educación, rescatándolas del olvido, y por tanto, del ostracismo más injusto al que fueron después condenadas.Palabras clave: Residencia de Señoritas, profesoras, extensión cultural, educación popular, renovación e innovación pedagógica, Hort de les Palmes, Paiporta, Picanya, Guerra Civil, institucionismo.
Són nombrosos els estudis sobre el Grup Femení de la Residència d’Estudiants (Residència de Senyoretes) referents al període que abraça des de la seua institució l’octubre de 1915 fins a l’inici de la Guerra Civil, moment en què la Residència està pràcticament buida i cessa la seua activitat i els edificis estan en perill de ser ocupats o destruïts. La documentació existent ens aporta informació molt abundant i fructífera sobre el funcionament, l’organització, els objectius, el règim econòmic, les estudiants que s’hi van allotjar, el personal auxiliar que hi va treballar, les professores que hi van participar... Tanmateix, és escassa, pràcticament inexistent, la informació, la documentació i les referències sobre la seua última etapa: la que visqué la Residència de Senyoretes a l’horta valenciana en temps de guerra, entre gener de 1937 i la victòria dels rebels. És, doncs, el nostre propòsit, aprofundir en aquesta experiència de renovació i innovació pedagògica que el govern republicà del Front Popular posà en marxa durant la guerra amb la intenció d’afavorir i potenciar l’extensió cultural i l’educació popular. Donem a conèixer els principis, els objectius, l’organització, els valors que es fomentaren i les relacions professionals i humanes que s’establiren, les activitats, el treball que allí es dugué a terme, les destinatàries... i, per descomptat, les mestres que portaren endavant aquest projecte de popularització i socialització de la cultura i l’educació, rescatant-les de l’oblit, i per tant, de l’ostracisme més injust al qual foren després condemnades.Paraules Clau: Residència de Senyoretes, professores, extensió cultural, educació popular, renovació i innovació pedagògica, l’Hort de les Palmes, Paiporta, Picanya, Guerra Civil, institucionisme.
There are many studies on the Grupo Femenino de la Residencia de Estudiantes (Residencia de Señoritas) [Women’s Group of the Residencia de Estudiantes Cultural Institution] in the period from its foundation in October 1915 to the start of the Spanish Civil War, a time when the Residencia was practically vacated and ceased most activity, with the buildings under threat of occupation or destruction. Current documentation provides much fruitful information on its operation, organisation, objectives, financial status, the students who stayed there, the ancillary staff who worked there, the contributing lecturer, etc. Nonetheless, there is scant-to-no information, documentation or references about its later stage: the time where the Residencia de Señoritas moved to the Valencian countryside during the war, between 1937 and the rebel victory. Our aim, therefore, is to look deeper into this experience of renewal and pedagogical innovation that the Republican government of the Popular Front put into action during the war in order to support and drive cultural outreach and popular education. We introduce the principles, objectives, organisation, the values promoted and the professional and human relationships established, the activities and work undertaken there, the intended recipients, etc. and, of course, the teachers who developed this cultural and educational popularisation and socialisation project, rescuing them from oblivion and, therefore, the cruel ostracism they were later condemned to.Key words: Residencia de Señoritas, lecturers, cultural outreach, popular education, pedagogical renewal and innovation, Hort de les Palmes, Paiporta, Picanya, Civil War, institutionalism.
