Acceso usuarios
La República de Weimar no sólo es vista como un período histórico por derecho propio en términos de sus difíciles parámetros sociales y circunstancias políticas que condujeron a su fracaso en 1933, sino también como un avance en la rápida expansión de los medios de comunicación de masas. Especialmente, el cine fue considerado como el recurso mediático más importante e influyente en la modernización de Alemania después de la Primera Guerra Mundial. En consecuencia, los educadores progresistas creían que el empleo de películas educativas podría alterar a fondo los métodos de enseñanza convencionales prevalecientes. Al mismo tiempo se diseñó un nuevo plan de estudios que implementó la educación cívica como un tema novedoso. Este artículo examina cómo, así como por qué, las películas educativas se introdujeron como un nuevo medio en las escuelas. También explora los debates entre educadores, profesores y productores de cine, y discute cómo se utilizaron estas películas para comunicar nuevos contenidos de enseñanza en el campo de la educación cívica.Paraules clau: Films educativos, República de Weimar, Reforma Pedagógica, Didáctica de los films, Educación Cívica Temprana.
La República de Weimar no només es considera un període històric per si mateix en termes dels seus difícils paràmetres socials i les circumstàncies polítiques que en van provocar el fracàs el 1933, sinó també com un avanç en la ràpida expansió dels mitjans de comunicació de massa. Especialment, les pel·lícules van ser considerades com el recurs mediàtic més important i influent en la modernització d’Alemanya després de la Primera Guerra Mundial. En conseqüència, els educadors progressistes creien que l’ús de pel·lícules educatives podria alterar a fons els mètodes d’ensenyament convencionals vigents. Al mateix temps es va dissenyar un nou currículum que va implementar l’educació cívica com a tema nou. Aquest article examina com i per què es van introduir pel·lícules educatives com a nou mitjà a les escoles. També explora els debats entre educadors, professors i productors de cinema, i discuteix de quina manera aquestes pel·lícules es van utilitzar per comunicar nous continguts docents en l’àmbit de l’educació cívica.Paraules clau: films educatius, República de Weimar, reforma pedagògica, didàctica dels films, educació cívica primerenca.
The Weimar Republic is not only seen as a historical period in its own right in terms of its difficult social parameters and political circumstances which led to its failure in 1933 but also as a breakthrough concerning the rapid expansion of mass communication. Especially film was regarded as the most important and influential media resource in modernizing Germany after the First World War. Accordingly, progressive educationalists believed that the employment of educational films could alter thoroughly the prevailing conventional teaching methods. At the same time a new curriculum was designed which implemented civic education as a novel subject. This article examines how, as well as why educational films were introduced as a new medium in schools. It explores also the debates among educationalists, teachers and film producers, and discusses in what way these films were utilized to communicate new teaching contents in the field of civic education.Key words: Educational Film, Weimar Republic, Reform Pedagogy, Film Didactic, Early Civic Education
