Acceso usuarios
Nuria Sánchez Mira
Las aproximaciones al análisis de la brecha salarial se han centrado, a menudo, en factores relativos a la lógica interna del mercado de trabajo, tratando de identificar las diferencias objetivables en las posiciones de hombres y mujeres en el empleo, que dieran cuenta de la distancia entre sus remuneraciones. Unas diferencias que, lejos de analizarse como dadas, deben verse como incrustadas en una estructura y organización socioeconómica que segrega a ambos géneros en distintas posiciones, espacios y tiempos sociales, y que, en concreto, sitúa a las mujeres en una posición subordinada en la esfera del mercado de trabajo; bien porque se emplean en sectores feminizados e infravalorados, bien porque la mayor disponibilidad masculina para el empleo existe a costa de la mayor presencia femenina en las tareas reproductivas. Es partiendo de este marco general de análisis que se realiza una revisión de las principales aportaciones teóricas y empíricas al estudio de la brecha salarial de género, abordando tres ejes principales: las desigualdades en el tiempo de trabajo remunerado, la minusvaloración del trabajo realizado por las mujeres, y las barreras a la promoción femenina junto con los sesgos de género en las prácticas de remuneración en las empresas.
Les aproximacions a l'anàlisi de la bretxa salarial s'han centrat, sovint, en factors relatius a la lògica interna del mercat de treball, tractant d'identificar les diferències objectivables en les posicions d'homes i dones en l'ocupació, que reflecteixin la distància entre les seves remuneracions. Unes diferències que, lluny d'analitzar-se com donades per fet, s’han de veure com incrustades en una estructura i organització socioeconòmica que segrega a tots dos gèneres en diferents posicions, espais i temps socials, i que, en concret, situa a les dones en una posició subordinada en l'esfera del mercat de treball; bé perquè s'ocupen en sectors feminitzats i infravalorats, bé perquè la major disponibilitat masculina per a l'ocupació existeix a costa de la major presència femenina en les tasques reproductives. És partint d'aquest marc general d'anàlisi que es realitza una revisió de les principals aportacions teòriques i empíriques a l'estudi de la bretxa salarial de gènere, abordant tres eixos principals: les desigualtats en el temps de treball remunerat, la menysvaloració del treball realitzat per les dones, i les barreres a la promoció femenina juntament amb els biaixos de gènere en les pràctiques de remuneració en les empreses.
Approaches to the analysis of the gender pay gap have often focused on factors pertaining to the internal logical of the labour market and have aimed to identify observable differences in the positions of men and women in employment, which would account for the distance in their remunerations. These differences, instead of being analysed as given, they should be seen as embedded in a socioeconomic structure and organization that segregates both genders in different positions, spaces and social times, and which, in particular, places women in a subordinate position in the labour market sphere; either because they are employed in feminized and undervalued sectors, or because the larger availability of men for employment exists at the expense of a greater female presence in reproductive tasks. It is based on this general framework of analysis that a review of the main theoretical and empirical contributions to the study of the gender wage gap is carried out, addressing three main factors: inequalities in paid working time, the undervaluation of women’s work, and barriers to female promotion along with gender biases in corporate pay practices.
