Acceso usuarios
Ramon de Alós-Moner Vila, Pere Josep Beneyto i Calatayud, Pere Jódar Martínez
Cuando se cumplen cinco años de su imposición unilateral por el gobierno conservador, el balance de la reforma laboral contradice en la práctica los objetivos retóricos con los que se pretendió justificarla (creación de empleo de calidad, flexibilidad interna como alternativa a los despidos, adaptabilidad de las relaciones laborales) y pone de manifiesto la agenda oculta de sus promotores políticos y empresariales (precariedad contractual, devaluación salarial, debilitamiento de la negociación colectiva, aumento de la desigualdad). El presente artículo trata de evaluar el impacto de la reforma en la desregulación de las relaciones laborales, con especial referencia al empleo, la negociación colectiva y la desigualdad social.
Quan es compleixen cinc anys de la seva imposició unilateral pel govern conservador, el balanç de la reforma laboral contradiu en la pràctica els objectius retòrics amb què es va pretendre justificar-la (creació d'ocupació de qualitat, flexibilitat interna com a alternativa als acomiadaments, adaptabilitat de les relacions laborals) i posa de manifest l'agenda oculta dels seus promotors polítics i empresarials (precarietat contractual, devaluació salarial, debilitament de la negociació col·lectiva, augment de la desigualtat). El present article tracta d'avaluar l'impacte de la reforma en la desregulació de les relacions laborals, amb especial referència a l'ocupació, la negociació col·lectiva i la desigualtat social.
Five years after its unilateral imposition by the conservative government, the balance of the labour reform contradicts in practice the rhetorical objectives with which it was intended to justify (creation of quality employment, internal flexibility as an alternative to dismissals, adaptability of labour relations) and reveals the hidden agenda of its political and business promoters (contractual precariousness, wage devaluation, weakening of collective bargaining, increased inequality). The present article tries to evaluate the impact of the reform on the deregulation of labour relations, with special reference to employment, collective bargaining and social inequality.
