Acceso usuarios
Joan Ridao 
Amb la STC 228/2016 es va cloure un cicle particularment intens de pronunciaments doctrinals i de producció legislativa sobre l’acció exterior tant autonòmica com estatal, el resultat final del qual s’analitza en aquest treball. D’una banda, les lleis estatals 2/2014, de l’acció i del servei exterior de l’Estat, i 25/2014, sobre tractats i acords internacionals, van abordar una inèdita regulació integral de la qüestió, mentre que la Llei catalana 16/2014, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, va pretendre al seu torn un desenvolupament de les previsions estatutàries, en paral·lel amb la primera de les lleis esmentades. De l’altra, el Tribunal Constitucional, des de la STC 31/2010, ha anat ratificant i perfilant, en allò substancial, la seva doctrina plasmada en la rellevant STC 165/1994, amb pronunciaments com les STC 80/2012, 110/2012, 46/2015, 85/2016 i 228/2016. Amb tot, aquesta activitat normativa i interpretativa ha tingut lloc en un context polític en què la tendència predominant ha estat la racionalització de la despesa pública, i en el cas de l’Estat ha adquirit un fort component recentralitzador i preventiu davant les iniciatives en aquest àmbit procedents de les institucions catalanes, en un escenari marcat per les tensions provocades pel denominat “procés català”.
The spanish Constitucional Court Decision (STC) 228/2016 close a particularly intense term of legislative and doctrinal production on the capabilities for foreign affairs of both regional and central Governments, the analysis of which is the object of this work.
On one hand, the State Act 2/2014, on foreign affairs and foreign service, and the State Act 25/2014, on treaties and international agreements, were an unprecedented comprehensive regulation of the issue; while the Catalan Act 16/2014, on foreign affairs and relations with the European Union, tried to turn the development of the Regional Autonomous Act provisions. On the other hand, the Constitutional Court, from STC 31/2010, has been profiled the substance of his doctrine, embodied in the relevant STC 165/1994 and developed in other Decisions (such as 80/2012, 110/2012 , 46/2015, 85/2016 and 228/2016). However, this legislative and interpretive activity took place in a political context where the dominant trend has been both the rationalization of public spending and a State Government strong movement into recentralization; besides that, with constant efforts to stop the initiatives promoted by the the Catalan process of self-determination.
