Acceso usuarios
Juan Roch Gonzalez
Se entiende generalmente que la europeización es un proceso gradual de adaptación de las políticas; instituciones o actores políticos nacionales a los reglamentos o normativas de la Unión Europea (UE), frecuentemente vinculado a procesos de democratización. No obstante, existen aplicaciones potenciales del concepto de europeización a situaciones de crisis en las que los agentes nacionales tienen poco margen de maniobra. En estas ocasiones, la adaptación gradual puede dejar paso a presiones para la aplicación de reglamentos y normativas de la UE y esto puede tener efectos perturbadores en los sistemas políticos nacionales. Con este artículo pretendemos arrojar luz sobre estos procesos en España durante los años de la Gran Recesión y evaluar el supuesto impacto en el sistema de partidos español. El principal objetivo de este estudio es, por tanto, identificar las etapas fundamentales de los procesos de europeización de la política española durante los años 2010-2012. En una segunda parte, se analiza la articulación de la respuesta a estos procesos por parte de los movimientos de protesta y, especialmente, del partido político Podemos en su fase inicial. Se ha empleado el modelo de estudio de casos para profundizar en el contexto de la política española en tiempos de crisis. Se han recopilado y analizado documentos oficiales de instituciones nacionales y de la UE, así como diversos discursos del partido político Podemos. Los resultados del estudio sugieren conexiones entre los procesos de europeización y los cambios en la competencia partidista nacional en España. Además, identifica la europeización en España como un proceso perturbador que favorece la aparición de discursos anti-establishment.
De manera general, s’entén que l’europeïtzació és un procés d’adaptació gradual de les polítiques, les institucions o els actors polítics nacionals als reglaments o les normatives de la Unió Europea (UE), freqüentment vinculat a processos de democratització. No obstant això, existeixen aplicacions potencials d’aquest concepte a situacions de crisi en què els agents nacionals tenen poc marge de maniobra. En aquestes ocasions, l’adaptació progressiva pot donar lloc a pressions per a l’aplicació de reglaments i normatives de la UE, i això pot tenir efectes pertorbadors en els sistemes polítics nacionals. Amb aquest article pretenem fer llum en aquests processos a Espanya durant els anys de la gran recessió i avaluar-ne l’impacte en el sistema de partits espanyol. L’objectiu principal d’aquest estudi és, per tant, identificar les etapes fonamentals dels processos d’europeïtzació de la política espanyola durant els anys 2010-2012. En una segona part, s’analitza l’articulació de la resposta a aquests processos per part dels moviments de protesta i, especialment, del partit polític Podem en la seva fase inicial. S’ha emprat el model d’estudi de casos per aprofundir en el context de la política espanyola en temps de crisi. S’han recopilat i analitzat documents oficials d’institucions nacionals de la UE així com diversos discursos de l’esmentat partit polític. Els resultats de l’estudi suggereixen connexions entre els processos d’europeïtzació i els canvis en la competència partidista nacional a Espanya. A més, identifiquen l’europeïtzació a Espanya com a un procés pertorbador que afavoreix l’aparició de discursos antisistema.
It is a widely held view that Europeanization is a gradual process of adaptation of domestic policies, institutions or political actors to European Union (EU) regulation or norms, frequently linked to democratization processes. There are, however, potential applications of the concept of Europeanization to situations of crisis when domestic agents have little room for manoeuvre; on these occasions, gradual adaptation may turn into pressures to implement EU norms or regulations and this may have disruptive effects on domestic political systems. This paper aims at illuminating these processes in Spain during the years of the Great Recession and evaluating their putative impact on the Spanish party system. The primary concern of this study is, therefore, to identify crucial steps in the processes of Europeanization of Spanish politics during the years 2010-2012; in a second step it analyses the articulation of a response to these processes by protest movements, and especially by the political party Podemos in its initial phase. A case-study approach is used to gain deeper insight into the context of Spanish politics in times of crisis. Official documents of domestic or EU institutions and various speeches of the political party Podemos are collected and examined. The results of this study suggest connections between Europeanization processes and changes in domestic party competition in Spain; additionally, it identifies Europeanization in Spain as a disruptive process favouring the emergence of anti-establishment discourses.
