Acceso usuarios
Can Kurban, Ismael Peña López 
, Maria Haberer
En este artículo queremos reconsiderar el término "tecnopolítica" y ver qué significa en la política democrática de nuestros tiempos. Comenzamos indagando en el uso inicial del término y cómo se ha ido transformando mediante las distintas y contradictorias adaptaciones de las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación) en los órganos de gobierno, las organizaciones civiles y los movimientos populares. En la literatura académica se pueden apreciar dos corrientes principales. Por un lado, están los estudios sobre la política mejorada gracias a Internet (conocida como "e-gobierno") y la Política 2.0, que apuntan a la facilitación de prácticas existentes como la votación electrónica y las campañas y peticiones en Internet. Y, por otro lado, la segunda corriente de la perspectiva de la influencia de Internet se sustenta en la idea de que las TIC son esenciales para la organización de una política transformadora y contenciosa, la participación ciudadana y los procesos deliberativos. Los estudios han usado a menudo, con una u otra etiqueta, ideas de la tecnopolítica en términos indefinidos o imprecisos para describir la influencia de las tecnologías digitales en su ámbito de investigación. Tras una labor crítica de revisión y clasificación de los principales conceptos empleados en la literatura para describir actuaciones políticas basadas en las TIC, interpretamos un modelo conceptual de tecnopolítica orientado a dos desarrollos contrarrotatorios: Centralización vs. descentralización. En un esquema formado por las cinco dimensiones contexto, escala y dirección, propósito, sincronización y actores, aclararemos estos desarrollos y estructuraremos los modos formales e informales de las prácticas políticas. Explicamos las dimensiones utilizando ejemplos reales para ilustrar las características únicas de cada campo de acción tecnopolítica y la dinámica de poderes que influyen en ellos.
In this article we seek to revisit what the term ‘technopolitical’ means for democratic politics in our age. We begin by tracing how the term was used and then transformed through various and conflicting adaptations of ICTs (Information and Communication Technologies) in governmental and civil organizations and grassroots movements. Two main streams can be distinguished in academic literature: studies about internet-enhanced politics (labelled as e- government) and politics 2.0 that imply the facilitation of existing practices such as e-voting, e-campaigning and e-petitioning. The second stream of the internet-enabled perspective builds on the idea that ICTs are essential for the organization of transformative, contentious politics, citizen participation and deliberative processes. Under a range of labels, studies have often used ideas of the technopolitical in an undefined or underspecified manner for describing the influence of digital technologies on their scope of investigation. After critically reviewing and categorizing the main concepts used in the literature to describe ICT-based political performances, we construct a conceptual model of technopolitics oriented at two contra-rotating developments: Centralization vs. Decentralization. Within a schema consisting of the five dimensions of context, scale and direction, purpose, synchronization and actors we will clarify these developments and structure informal and formal ways of political practices. We explain the dimensions using real-world examples to illustrate the unique characteristics of each technopolitical action field and the power dynamics that influence them.
En aquest article volem reconsiderar el terme tecnopolítica i veure què significa en la política democràtica dels nostres temps. Comencem indagant l’ús inicial del terme i com aquest s’ha anat transformant per mitjà de les diverses i contradictòries adaptacions de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) en els òrgans de govern, les organitzacions civils i els moviments populars. En la literatura acadèmica es poden apreciar dues corrents principals. D’una banda, hi ha els estudis sobre la política millorada gràcies a internet (coneguda com a “administració electrònica”) i la Política 2.0, les quals fan referència a la facilitació de pràctiques existents, com la votació electrònica, les campanyes i les peticions per internet. I, d’altra banda, la segona corrent de la perspectiva de la influència d’internet se sustenta en la idea que les TIC són essencials per a l’organització d’una política transformadora i controvertida, la participació ciutadana i els processos deliberatius. Els estudis han utilitzat sovint, amb una o altra etiqueta, idees de la tecnopolítica en termes indefinits o imprecisos per descriure la influència de les tecnologies digitals en el seu àmbit d’investigació. Després de dur a terme una feina crítica de revisió i classificació dels conceptes principals emprats en la literatura per descriure actuacions polítiques basades en les TIC, interpretem un model conceptual de tecnopolítica orientat a dos desenvolupaments contrarotatoris: centralització versus descentralització. És un esquema format per les cinc dimensions context, escala i direcció, propòsit, sincronització i actors. Aclarirem aquests desenvolupaments i estructurarem els modes formals i informals de les pràctiques polítiques. N’explicarem les dimensions fent servir exemples reals per il·lustrar les característiques úniques de cada camp d’acció tecnopolítica i la dinàmica de poders que hi influeixen.
