Acceso usuarios
Marketa Trimble
El geobloqueo, o bloqueo geográfico en internet, ha sido presentado al mismo tiempo como un mal perpetrado contra la red y como la salvación para los contenidos de internet. La Comisión Europea considera el geobloqueo una herramienta indeseable y pretende eliminarlo, en la medida de lo posible, dentro de la Unión Europea. Si bien la normativa sobre portabilidad transfronteriza propuesta por la Comisión en 2015 y su propuesta de normativa de 2016 contra el geobloqueo no supondrían su eliminación completa, lo cierto es que ambas limitarían notablemente los casos en los que el geobloqueo se consideraría legal. Algunos creadores de contenidos, como los estudios cinematográficos, adoptan una posición distinta respecto a este fenómeno: consideran que el geobloqueo es un método útil para dividir los mercados, mantener sus calendarios de distribución y garantizar la financiación basándose en una distribución definida territorialmente. Para proveedores de contenidos, como las pequeñas emisoras de radio en línea, el geobloqueo podría ser la única forma de hacer negocio si esas emisoras dependen de obtener licencias asequibles, pero también limitadas territorialmente. Este artículo revisa las novedades jurídicas más recientes en relación con el geobloqueo y se plantea si el futuro de internet puede, o debe, incluir este tipo de bloqueo. Según los últimos acontecimientos, parece que el geobloqueo está adquiriendo un papel cada vez más relevante en el contexto legal: legisladores, tribunales y reguladores lo consideran un medio efectivo y necesario para limitar territorialmente en internet los efectos de sus leyes, sentencias y decisiones. Puesto que no existe una legislación global y uniforme que regule las actividades en internet que no tenga en cuenta en qué lugar del mundo se produzcan esas actividades, podría ser necesario cierto tipo de bloqueo territorial para abordar determinadas circunstancias.
El geobloqueig, o bloqueig geogràfic a Internet, ha estat presentat alhora com un mal perpetrat contra la xarxa i com la salvació per als continguts d’Internet. La Comissió Europea considera el geobloqueig com una eina indesitjable i pretén eliminar-lo, en la mesura que sigui possible, dins de la Unió Europea. Si bé la normativa sobre portabilitat transfronterera proposada per la Comissió el 2015 i la seva proposta de normativa de 2016 contra el geobloqueig no suposarien la seva eliminació completa, la veritat és que totes dues limitarien notablement els casos en els quals el geobloqueig es consideraria legal. Alguns creadors de continguts, com els estudis cinematogràfics, adopten una posició diferent respecte a aquest fenomen: consideren que el geobloqueig és un mètode útil per a dividir els mercats, mantenir els seus calendaris de distribució i garantir el finançament basant-se en una distribució definida territorialment. Per a proveïdors de continguts, com les petites emissores de ràdio en línia, el geobloqueig podria ser l’única manera de fer negoci si aquestes emissores depenen d’obtenir llicències assequibles, però també limitades territorialment. Aquest article revisa les novetats jurídiques més recents en relació amb el geobloqueig i es planteja si el futur d’Internet pot incloure, o ho ha de fer, aquest tipus de bloqueig. Segons els últims esdeveniments, sembla que el geobloqueig està adquirint un paper cada vegada més rellevant en el context legal: legisladors, tribunals i reguladors el consideren un mitjà efectiu i necessari per a limitar territorialment a Internet els efectes de les seves lleis, sentències i decisions. Com que no hi ha una legislació global i uniforme que reguli les activitats a Internet sense importar en quin lloc del món es produeixin aquestes activitats, podria ser necessari cert tipus de bloqueig territorial per a abordar determinades circumstàncies.
Geoblocking has been presented both as an evil perpetrated against the Internet and as the savior of content on the Internet. The European Commission regards geoblocking as undesirable and aims to eliminate geoblocking within the European Union to the extent possible. Although the Commission’s 2015 proposed cross-border portability regulation and its 2016 proposed anti-geoblocking regulation would not eliminate geoblocking entirely, the two regulations would significantly limit the instances in which geoblocking would be legal. Content creators, such as motion picture studios, take a different position on geoblocking: they see geoblocking as a helpful means to partition markets, maintain distribution schedules, and secure financing based on territorially-defined distribution. For content providers such as small online radio stations, geoblocking may be the only way to conduct business if these stations rely on affordable, but territorially-limited, licenses. This article reviews the recent legal developments concerning geoblocking and considers whether the future of the Internet can and should include geoblocking. Recent developments suggest that geoblocking is receiving a greater role in the legal context: legislators, courts, and regulators are considering geoblocking as an effective and necessary means of territorially limiting on the Internet the effects of their laws, judgments, and decisions. Because there are no uniform global laws that would govern activities on the Internet without respect to where those activities occur in the world, some form of geoblocking might be needed to address specific circumstances.
