Acceso usuarios
Reino Unido
Las directivas propuestas por la Comisión Europea, una sobre suministro de contenidos digitales a los consumidores y la otra sobre la compraventa de artículos en línea a los consumidores, plantean dos objetivos: ofrecer una protección más completa a los consumidores que adquieren contenidos digitales (en muchos de los Estados miembros, los derechos de los consumidores distan mucho de quedar claros) o que adquieren artículos en línea, y fomentar que más empresas suministren productos a los consumidores de otros Estados miembros. A la Comisión sigue preocupándole que, debido a que si una empresa trata con un consumidor en el país de residencia habitual de ese consumidor o dirige sus actividades hacia ese país, el consumidor está protegido por las leyes de su país, a las empresas las disuada el hecho de encontrar diferencias entre las legislaciones de los distintos Estados miembro. La idea inicial de la Comisión era sustituir las actuales directivas de armonización mínima por una directiva amplia de armonización total. Al encontrarse con la oposición de los Estados miembros, la Comisión optó por el método del “instrumento opcional”, la propuesta de normativa común de compraventa europea. Tras el fracaso también de esta medida, la Comisión pretende ahora conseguir la plena armonización en una serie limitada de cuestiones. Las dos propuestas incluyen nuevas y útiles disposiciones, pero adolecen de algunas carencias graves. Según parece, tanto los Comités del Parlamento Europeo como el Grupo de Trabajo del Consejo acogen favorablemente la propuesta sobre contenidos digitales siempre que se corrijan algunas de esas carencias. La propuesta de la compraventa en línea resulta más controvertida y todavía no ha sido valorada en profundidad por el Consejo. El documento termina preguntándose si una armonización completa pero limitada que solo incluya los contratos de empresa a consumidor es la mejor forma de abordar los problemas que provocan las diferencias en las legislaciones.
Les directives proposades per la Comissió Europea, una sobre subministrament de continguts digitals als consumidors i l’altra sobre la compravenda d’articles en línia als consumidors, plantegen dos objectius: oferir una protecció més completa als consumidors que adquireixen continguts digitals (en molts dels estats membres, els drets dels consumidors disten molt de quedar clars) o que adquireixen articles en línia, i fomentar que més empreses subministrin productes als consumidors d’altres estats membres. A la Comissió li continua preocupant que, a causa que si una empresa tracta amb un consumidor al país de residència habitual d’aquest consumidor o dirigeix les seves activitats cap a aquest país, el consumidor està protegit per les lleis del seu país, a les empreses les dissuadeixi el fet de trobar diferències entre les legislacions dels diferents estats membres. La idea inicial de la Comissió era substituir les actuals directives d’harmonització mínima per una directiva àmplia d’harmonització total. En trobar-se amb l’oposició dels estats membres, la Comissió va optar pel mètode de l’“instrument opcional”, la proposta de normativa comuna de compravenda europea. Després del fracàs també d’aquesta mesura, la Comissió pretén ara aconseguir la plena harmonització en una sèrie limitada de qüestions. Les dues propostes inclouen disposicions noves i útils, però tenen algunes carències greus. Segons sembla, tant els Comitès del Parlament Europeu com el Grup de Treball del Consell acullen favorablement la proposta sobre continguts digitals sempre que es corregeixin algunes d’aquestes carències. La proposta de la compravenda en línia resulta més controvertida i encara no ha estat valorada en profunditat pel Consell. El document acaba preguntant-se si una harmonització completa però limitada que solament inclogui els contractes d’empresa a consumidor és la millor manera d’abordar els problemes que provoquen les diferències en les legislacions.
The European Commission’s proposed Directives, one on the supply of digital content to consumers and the other on online sales of goods to consumers, have two aims: to give fuller protection to consumers who buy digital content (in many Member States, consumers’ rights are far from clear) or buy goods online, and to encourage more traders to supply consumers in other Member States. The Commission continues to be concerned that because when a trader deals with a consumer in the consumer’s country of habitual residence or directs its activities towards that country, the consumer is protected by that country’s law, traders will be deterred by differences between the laws of the Member States. The Commission’s initial idea was to replace the current minimum harmonisation directives by a broad full harmonisation directive. When that ran into opposition from Member States, the Commission tried the “optional Instrument” approach, the proposed Common European Sales Law. After the CESL also failed, the Commission is now seeking full harmonisation on a limited range of issues. The two proposals contain useful new provisions but have some serious shortcomings. Both the European Parliament Committees and the Council Working Group seem to welcome the proposal on digital content, provided that some of the shortcomings are dealt with. The proposal on online sales is more controversial and has not yet been considered in detail by the Council. The paper concludes by querying whether limited full harmonisation of only B2C contracts is the best way to deal with problems caused by differences between the laws.
