Acceso usuarios
Javier Romaní Fernández, José M. Casado Díaz, Adelaida Lillo Bañuls
En este artículo, se analizan los factores determinantes de los tipos de movilidad más significativos que afectan a los trabajadores: los desplazamientos cotidianos entre la residencia y el lugar de empleo, y los cambios de domicilio. También se explora la influencia que cada uno de estos fenómenos ejerce en el otro. Para ello, se estiman dos modelos alternativos mediante la técnica del logit multinomial. Los datos individuales utilizados se refieren al caso español y proceden del Censo de Población de 2011, con lo que se actualizan estudios previos realizados antes de la gran recesión. Una aportación significativa del artículo es el uso de los mercados locales de trabajo (MLT) españoles como unidad territorial de referencia. Cada uno de dichos mercados agrupa a municipios estrechamente ligados entre sí en términos de movilidad entre la residencia y el lugar de empleo, y están delimitados por fronteras que son cruzadas con poca frecuencia en el curso de dichos desplazamientos, lo que los convierte en unidades funcionales relevantes frente a la alternativa de utilizar referencias geográficas de naturaleza administrativa. El uso de los MLT permite distinguir, a partir de los microdatos censales recodificados por el INE, entre movimientos migratorios (variaciones de lugar de residencia entre MLT distintos) y simples movimientos residenciales dentro de un mismo MLT (que, por tanto, no hacen imprescindible un cambio de ubicación laboral en términos de accesibilidad). Los resultados corroboran que existe una relación significativa entre los dos tipos de movilidad considerados y que las mudanzas a una nueva vivienda tienden a alejar a los empleados de su lugar de trabajo, en vez de acortar dichos desplazamientos.
En aquest article s’analitzen els factors determinants dels tipus de mobilitat més significatius que afecten els treballadors: els desplaçaments quotidians entre la residència i el lloc de treball, i els canvis de domicili. També s’explora la influència que cadascun d’aquests fenòmens exerceix en l’altre. Per fer-ho, s’estimen dos models alternatius mitjançant la tècnica del lògit multinomial. Les dades individuals utilitzades es refereixen al cas espanyol i procedeixen del Cens de Població de 2011, amb la qual cosa s’actualitzen estudis previs fets abans de la gran recessió. Una aportació significativa de l’article és l’ús dels mercats locals de treball (MLT) espanyols com a unitat territorial de referència. Cada un d’aquests mercats agrupa municipis estretament lligats entre si en termes de mobilitat entre la residència i el lloc de treball, i estan delimitats per fronteres que són creuades amb poca freqüència en el curs d’aquests desplaçaments, cosa que els converteix en unitats funcionals rellevants davant l’alternativa d’utilitzar referències geogràfiques de naturalesa administrativa. L’ús dels MLT permet distingir, a partir de les microdades censals recodificades per l’INE, entre moviments migratoris (variacions de lloc de residència entre MLT diferents) i simples moviments residencials dins d’un mateix MLT (que, per tant, no fan imprescindible un canvi d’ubicació laboral en termes d’accessibilitat). Els resultats corroboren que existeix una relació significativa entre els dos tipus de mobilitat considerats i que les mudances a un nou habitatge tendeixen a allunyar els empleats del seu lloc de treball, en lloc d’escurçar aquests desplaçaments.
This article discusses the determinants of two of the most significant types of workers’ mobility: travel-to-work commuting and changes in the place of residence. It explores, in particular, the extent to which these phenomena influence each other. Accordingly, two alternative models are estimated using the multinomial logit technique. The individual data used come from the Spanish Population Census of 2011, which allows updating previous works that did not take into account the effects of the Great Recession. A significant contribution of the paper is the use of labour market areas (LMAs) as territorial reference units. Each of these areas brings together closely linked municipalities in terms of commuting flows and are delimited by boundaries that are infrequently crossed in the course of such trips; two features which make them relevant for this analysis in contrast with the alternative of using administrative territorial units as the reference geography. The recodification of the census microdata by the INE according to this territorial reference makes it possible to differentiate between migrations (change of residence involving different LMAs) and simple residential moves within a given LMA (which therefore make a change of workplace unnecessary due to the specific accessibility conditions in the LMA). The results confirm that there is a significant link between both types of mobility (commuting and migration/ residential mobility) and, in particular, that changes of residence seem to move workers away from their places of work rather than shortening their commuting trips.
