La renovació de la historiografia sobre la nació a finals del segle XX i el cas català

• Jordi Casassas ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 10, 2017, págs. 203-214
• Idioma: catalán
• DOI: 10.2436/20.1000.01.141
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • L’article planteja la necessitat de combinar, en l’estudi d’un nacionalisme, l’anàlisi del seu cas particular amb l’estat de la qüestió de l’anàlisi del genèric nació/nacionalisme que ens porta al moment històric en què es du a terme l’estudi. Pel que fa al moment present, destaca la importància de la renovació historiogràfica protagonitzada per un conjunt d’historiadors, sociòlegs, antropòlegs i politòlegs a la primera meitat dels anys vuitanta del segle passat. I per la seva popularitat sobresurt la contribució feta per E. Hobsbawm. Complementàriament avança una hipòtesi sobre els motius que van provocar aquesta revisió historiogràfica. La darrera part de l’article se centra a veure quins efectes va tenir aquesta revisió pel que fa a l’anàlisi del catalanisme.

• Referencias bibliográficas
  • Es pot veure l’estat de la qüestió a Josep Termes i Jordi Casassas (dir.). El nacionalisme com a ideologia. Proa, Barcelona 1995, col·l. «Temes...
  • N’he consultat l’edició italiana: Johan Huizinga. La scienza storica: il suo valore, la sua attualità. Res Gestae, Milà 2013.
  • Un exemple el trobem en la manera com la ciència política va considerar el nacionalisme a finals del segle xix, donant-lo per periclitat com...
  • Entre aquests debats i per la seva densitat, destaquem el mantingut entre Roberto Vivarelli — «Il secolo che muore»— i Angelo Ventura — «Il...
  • Eric Hobsbawm. «The Attitude of Popular Classes towards National Movements for Independence». A: Mouvements nationaux d’Indépendance et classes...
  • Eric Hobsbawm. Años interesantes: una vida en el siglo xx. Crítica, Barcelona 2003, p. 458.
  • Eric Hobsbawm. Años interesantes..., op. cit., p. 457. [8] De fet, en les primeres grans aportacions historiogràfiques, Hobsbawm apareixia...
  • Eric Hobsbawm. Los ecos de la Marsellesa. Crítica, Barcelona 1992, p. 68.
  • Eric Hobsbawm. Los ecos..., op. cit., p. 39. [11] Hans Kohn, en La idea del nacionalisme. Un estudi dels seus orígens i antecedents (1944),...
  • Aquest veritable precedent, que en el seu moment va influir ben poc en la historiografia catalana, titulà la seva obra, en l’edició francesa,...
  • Encara hi podríem afegir el llibre de Stein Rokkan Economia, territori, identitat i política de perifèries a l’Europa occidental (1983). Hi...
  • Eric Hobsbawm. Naciones y nacionalismos desde 1780. Crítica, Barcelona 1991, p. 177.
  • Vegeu Benedict Anderson, Comunitats imaginades. Publicacions de la Universitat de València, València 2005. Explica com, en els casos de les...
  • Catalan Historical Review 10.indb 212 17/07/17 12:58
  • que de revolució triomfant, per adaptar-se a societats encara molt vinculades al passat prerevolucionari.
  • John H. Elliott, en els seus estudis sobre l’Europa dels segles xvii i xviii (inclosa la seva, per a alguns polèmica, La revolta dels catalans,...
  • Un altre marxista, Pierre Vilar, l’autor de Catalunya dins l’Espanya moderna. Els fonaments econòmics de les estructures nacionals (1962),...
  • Eric Hobsbawm. Naciones y nacionalismos..., op. cit., p. 29 (la traducció és nostra).
  • Afirmació que posaríem en la línia del que afirmava Pierre Vilar; vegeu la nota 17.
  • Friedrich Meinecke, a Estat nacional prussià i estat nacional alemany (1907), considera Bismarck el veritable crea- dor de l’Estat alemany....
  • Vegeu Tzvetan Todorov. Nous et les autres. París 1989.
  • És curiós comprovar com Hobsbwam no aplicava la desqualificació de la invenció a altres fenòmens, com ara a tota la línia progressista sorgida...
  • Per al lloc ocupat per les «mitologies polítiques» dins el conjunt del pensament polític occidental contemporani, es pot veure Raoul Girardet....
  • Ferran Valls i Taberner («La falsa ruta». La Vanguardia, 15 de febrer de 1939) distingia entre la Catalunya real i una Catalunya inventada...
  • Es pot considerar lògic que, en aquest punt, Hobsbawm citi E. Weber i el seu tants cop utilitzat De pagesos a francesos; el que no sé explicar-me...
  • Vegeu Emilio Gentile. Le religioni della politica. Fra democrazie e totalitarismi. Roma i Bari 2001.
  • Anderson constitueix un altre exemple de progressista cosmopolita: nascut a la Xina el 1936 de pare irlandès i mare anglesa, criat a Califòrnia...
  • És curiós que el primer a ser conegut i citat, a Catalunya, fos el seu germà Perry, també historiador i marxista, assidu col·laborador de...
  • Eric Hobsbawm. «Identidad». A: Identidades comunitarias y democracia. Madrid 2000, p. 47-62.
  • Jürgen Habermas. La inclusión del otro. Paidós, Barcelona 1999; i, sobretot, Jürgen Habermas. Identidades nacionales y postnacionales (1988)....
  • Eric Hobsbawm. «Identidad», op. cit., p. 62.
  • Eric Hobsbawm. La fine dello stato. Milà 2007; inclou
  • «Nacions i nacionalisme en el nou segle», «La perspectiva de la democràcia», «Terrorisme» i «L’ordre públic en una època de violència». És...
  • L’impacte negatiu de la «crisi» dels anys seixanta ens l’explica personalment a la seva autobiografia, amb la desqualificació sense pal·liatius...
  • Enric Ucelay Da Cal. «Introducción a La historia en el 1995». Ayer, 22 (1996), p. 11-15.
  • Precisament el text de Termes es reedità a Josep Termes. La immigració a Catalunya i altres estudis d’història del nacionalisme català. Barcelona...
  • El llibre de Solé Tura, del 1967, citava, com tothom, la in- troducció de Pierre Vilar a Catalunya dins l’Espanya moderna; citava els sociòlegs...
  • Comentant el llibre de Termes i Casassas El nacionalis- me com a ideologia, l’historiador Martínez Fiol podia afirmar que «al amparo de la...
  • Aquestes polèmiques historiogràfiques es poden veure amb detall a Albert Balcells. La història de Catalunya a debat. Els textos d’una polèmica....
  • Josep M. Fradera. Cultura nacional en una societat dividida. Curial, Barcelona 1992 (segons confessa, es tracta de textos escrits entre 1988...
  • Joan Lluís Marfany. La cultura del catalanisme. El nacionalisme català en els seus orígens. Empúries, Barcelona 1995. Es tracta del llibre...
  • Vegeu Borja de Riquer. «Introducció». A: Diversos autors. El catalanisme conservador. Girona 1996, p. 7-23.
  • Aquests aspectes han estat remarcats per Enric Pujol al seu llibre Tres imprescindibles: F. Soldevila, J. Vicens Vives i P. Vilar. Elements...