Acceso usuarios
Javier Rujas Martínez-Novillo
Este artículo analiza la génesis del «fracaso escolar» como problema social y público en España. Parte de un estudio sociohistórico basado en diversos documentos (prensa, revistas educativas, legislación, informes oficiales y libros). Pese a la evidencia con la que se nos presenta hoy en día, el «fracaso escolar» es un problema relativamente reciente: aunque pueden localizarse algunos antecedentes a finales del siglo XIX y principios del XX, no emerge como problema social hasta los años sesenta y setenta, y cristaliza definitivamente como problema público en 1980. Este proceso es el resultado de un trabajo colectivo de enunciación que movilizó a actores diversos en un contexto de extensión de la escolarización y el credencialismo, de transformación de la forma escolar, de emergencia de las nuevas clases medias, de formación de un campo de expertos de la infancia y la adolescencia, de desarrollo de las ciencias sociales y de la educación y de redefinición del espacio público y el campo político.
Aquest article analitza la gènesi del «fracàs escolar» com a problema social i públic a Espanya. Parteix d’un estudi sociohistòric basat en diversos documents (premsa, revistes educatives, legislació, informes oficials i llibres). Malgrat l’evidència amb què se’ns presenta avui dia, el «fracàs escolar» és un problema relativament recent: tot i que se’n poden localitzar alguns antecedents a finals del segle XIX i principis del XX, no emergeix com a problema social fins als anys seixanta i setanta, i cristal·litza definitivament com a problema públic el 1980. Aquest procés és el resultat d’un treball col·lectiu d’enunciació que va mobilitzar actors diversos en un context d’extensió de l’escolarització i el credencialisme, de transformació de la forma escolar, d’emergència de les noves classes mitjanes, de formació d’un camp d’experts de la infància i l’adolescència, de desenvolupament de les ciències socials i de l’educació i de redefinició de l’espai públic i el camp polític.
This paper analyses the emergence of “school failure” as a social and public problem in Spain, drawing on a socio-historical study based on a variety of documents (press, educational reviews, legal texts, official reports and books). Although apparently self-evident, “school failure” (understood in Spain as not graduating from compulsory secondary education) is a fairly recent problem: while some precedents might be found in the late nineteenth century and early twentieth, it emerged as a social problem in the 1960s and finally crystallized as a public problem in 1980. This process is the result of a collective work of enunciation that mobilized different actors in a context of expanded schooling, spreading credentialism, changes in school organization, emergence of the new middle classes and a field of experts on childhood and youth, the development of social and educational sciences, and the reshaping of public space and the political field.
