Javier Ramia
Satius enim esse impunitum relinqui facinus nocentis quam innocentem damnari es una célebre sentencia latina, transmitida por Ulpiano, que plasma la idea general que subyace a la presunción de inocencia. La máxima se cita con cierta frecuencia en los trabajos que tratan este particular y, a menudo, se hace con variantes incorrectas desde un punto de vista lingüístico. En este artículo nos proponemos reparar en las principales vacilaciones halladas en trabajos especializados y exponer, en la medida de lo posible, algunas de las razones que las motivarían
Satius enim esse impunitum relinqui facinus nocentis quam innocentem damnari és una cèlebre sentència llatina, transmesa per Ulpiano, que plasma la idea general que és subjacent a la presumpció d'innocència. La màxima se cita amb certa freqüència en els treballs que tracten aquest particular, i sovint es fa amb variants incorrectes des d'un punt de vista lingüístic. En aquest article ens proposem adonar-nos-en de les principals vacil·lacions trobades en treballs especialitzats i exposar, en la mesura possible, algunes de les raons que les motivarien.
Satius enim esse impunitum relinqui facinus nocentis quam innocentem damnari is a well-known Latin sentence bequeathed to us by Ulpianus that captures the general idea presumption of innocence refers to. This maxim is frequently quoted in those papers that deal with this issue and it is often employed with incorrect variations from a linguistic perspective. In this paper we aim to point out those main variations that can be found in scientific publications and to give, as far as possible, some plausible reasons that may bring them about