Acceso usuarios
María Angeles Orts Llopis
El presente trabajo está centrado en el contexto específico de la traducción judicial, partiendo de la base de que el género es un paradigma de instrumental importancia en la traducción de textos jurídicos en general (Monzó, 2001 y 2005; Borja 2000, 2007 y 2013; Orts, 2009, 2012, 2015 y 2016; Vázquez y del Árbol, 2008, 2009 y 2014). El estudio se desarrolla alrededor de dos conceptos fundamentales en el análisis del género: la macroestructura y la intertextualidad. A través del escrutinio de un corpus de sentencias en inglés y en español, se irán desgranando estos dos estadios de análisis. De los resultados deben desprenderse datos relevantes sobre las conductas comunicativas que desarrollan las dos comunidades jurídicas para alcanzar sus propios objetivos disciplinares y profesionales específicos.
El conocimiento de estas conductas debe constituirse como fundamental para el traductor jurídico al enfrentarse a un texto tan singular como la decisión judicial.
El present treball està centrat en el context específic de la traducció judicial, partint de la base que el gènere és un paradigma d'instrumental importància en la traducció de textos jurídics en general (Monzó, 2001 i 2005; Borja 2000, 2007 i 2013; Orts, 2009, 2012, 2015 i 2016;Vázquez y del Árbol, 2008, 2009 i 2014). L'estudi es desenvolupa al voltant de dos conceptes fonamentals en l'anàlisi del gènere: la macroestructura i la intertextualitat. A través de l'escrutini d'un corpus de sentències en anglès i en espanyol, s'aniran desgranant aquests dos estadis d'anàlisi. Dels resultats s'han de desprendre dades rellevants sobre les conductes comunicatives que desenvolupen les dues comunitats jurídiques per assolir els seus objectius disciplinaris i professionals específics. El coneixement d'aquestes conductes s'ha de constituir com a fonamental per al traductor jurídic en enfrontar-se a un text tan singular com la decisió judicial.
The present paper is focused upon the specific context of judicial translation, departing from the assumption that genre is a paradigm of instrumental importance in the translation of legal texts at large (Monzó, 2001 and 2005; Borja, 2000, 2007 and 2013; Orts, 2009, 2012, 2015 and 2016; Vázquez y del Árbol, 2008, 2009 and 2014). The study revolves around two basic concepts of an essential nature in genre analysis: macrostructure and intertextuality. Through the scrutiny of a corpus of sentences in English and Spanish, two stages of analysis will be developed. The results should shed relevant data, casting some light on the way that peculiar communicative behaviors are developed in the two legal communities so as to achieve their own disciplinary and professional objectives. Knowledge of these behaviors must become as fundamental to the legal translator, when confronted with a text as unique as a judicial decision
