Acceso usuarios
Matthias Brenzinger
The South African Constitution of 1996 recognises eleven official languages on an equal footing without affording English or any of the other ten languages any special status. For half a century, the white ruling class divided people according to their mother tongues in an Apartheid state. The non-white majority was forced to live in separate selfgoverning administrative units in which their respective home languages became the “official” languages of these so-called “independent states”. The Constitution and language policies of the new South Africa intend to foster the transformation of a previously “bilingual nation” –with Afrikaans and English as the official languages– into a new South African state in which the majority languages of its African citizens are uplifted to the same level. The legal provisions and the language policies introduced over the last twenty years have, however, had little promoting impact on the actual use of languages other than English and Afrikaans in official spheres. This chapter discusses the challenges experienced in the execution of the language provisions made in the Constitution. African languages, which are the key for the improvement of the living conditions of the black majority, do not receive the attention and support from the government that would be required to make a difference for a better future for their speakers
La Constitució de Sud-àfrica de l’any 1996 reconeix onze llengües oficials en peu d’igualtat, sense concedir a l’anglès ni a qualsevol de les altres deu llengües un rang especial. Durant mig segle, la classe blanca dirigent va separar les persones segons les seves llengües maternes en un estat d’apartheid. La majoria no blanca es va veure obligada a viure en unitats administratives autònomes en què les respectives llengües natives van esdevenir llengües «oficials» d’aquests anomenats «estats independents». La Constitució i les polítiques lingüístiques de la nova Sud-àfrica tenen l’objectiu d’impulsar la transformació d’una «nació abans bilingüe» —amb l’afrikaans i l’anglès com a llengües oficials— en un nou estat sud-africà en què la major part de llengües dels ciutadans africans s’elevi al mateix nivell. Això no obstant, les disposicions jurídiques i les polítiques lingüístiques introduïdes al llarg dels darrers vint anys han influït poc en l’ús real de llengües que no siguin l’anglès ni l’afrikaans en les esferes oficials. En aquest capítol s’exposen els reptes que ha calgut abordar per executar les disposicions lingüístiques de la Constitució. Les llengües africanes, que són la clau per a la millora de la qualitat de vida de la majoria negra, no reben l’atenció i el suport governamentals que caldrien per canviar la situació i garantir un futur millor per als seus parlants.
