Acceso usuarios
Aquest treball té com a objecte l’estudi de l’expedient de nomenament de defensor judicial d’acord amb les previsions del Codi Civil de Catalunya, així com dels articles de la Llei estatal 15/2015, de Jurisdicció Voluntària. Prima facie es constata que la normativa pròpia presenta, de forma sobrevinguda i com a conseqüència de la desjudicialització de bona part dels expedients de jurisdicció voluntària, certes discordances respecte de la llei estatal, essencialment pel que fa a l’autoritat competent per fer-ne el nomenament. En aquest sentit, la llei catalana atorga la competència a l’autoritat judicial mentre que l’estatal estableix que coneixerà i decidirà el lletrat de l’administració de justícia. La finalitat d’aquest estudi és, a banda de fer un examen de l’expedient de nomenament de defensor judicial, proposar solucions de cara a garantir la compatibilitat normativa entre ambdues regulacions. En última instància, s’exposen aquells elements que permeten defensar la prevalença de la norma pròpia davant les previsions de la llei estatal.
