Acceso usuarios
Se presenta una reflexión antropológica y sociológica que precede a la intervención pedagógica con personas dependientes. Vivir es incierto: son inciertos el tiempo, la emoción y el relato. La incertidumbre está presente en las relaciones humanas y el trato con personas con pluridiscapacidad no escapa a ello. El autor manifiesta que ser consciente de esta circunstancia puede indicar un signo de debilidad pero hacer de ello una cualidad positiva depende del punto de vista en el que nos situemos: el del atrevimiento de aquellos que dudan o el de la tranquilidad de los que están seguros.
The paper presents an anthropological and sociological reflection that precedes the pedagogical intervention with dependent people. Living is uncertain: the times, the emotions and the story are uncertain. Uncertainty is present in all human relationships and involvement with multi-handicapped people is no exception to the rule. The author suggests that being aware of uncertainty can be seen as a sign of weakness but turning it into a positive quality depends on our choice of point of view: that of the courage of those who doubt or that of the tranquillity of those who are certain.
Es presenta una reflexió antropològica i sociològica que precedeix la intervenció pedagògica amb persones dependents. Viure és incert: són incerts el temps, l’emoció i el relat. La incertesa està present en les relacions humanes i el tracte amb persones amb pluridiscapacitat no se n’escapa. L’autor manifesta que ser-ne conscient pot indicar un signe de debilitat però fer-ne una qualitat positiva depèn del punt de vista en què ens situem: el de la gosadia d’aquells qui dubten o el de la tranquil·litat dels qui estan segurs.
