Acceso usuarios
Miquel Pons Portella
La memòria justificativa és un document en el qual el planificador urbanístic argumenta les raons per les quals ha decidit donar una determinada configuració a l’ordenació d’un territori. Es tracta d’un element que ha de formar part de la majoria d’instruments de planejament des de finals del segle XIX ençà, encara que no ha estat fins la dècada del 1970 que, amb una importància creixent, la jurisprudència de l’ordre contenciós administratiu l’ha pres com a referència bàsica a l’hora d’enjudiciar i controlar la discrecionalitat de l’Administració en el disseny i l’execució del planejament urbanístic. La legislació també s’ha fet ressò d’aquesta doctrina, de tal manera que s’ha generalitzat l’exigència de la memòria com a element essencial de qualsevol instrument de planejament i se n’ha pretès, a més, l’especialització, per tal que tots els interessos a què ha de servir l’ordenació urbanística trobin la seva deguda justificació. És per tots aquests motius que la inexistència, la insuficiència o la defectuositat de la memòria justificativa ha donat i dóna lloc, encara avui, a l’anul·lació d’instruments de planejament precisament per no gaudir de la motivació que han de tenir totes les decisions administratives discrecionals com a garantia enfront de l’arbitrarietat de l’Administració.
