Acceso usuarios
Alicante, España
Resum: Estudi de la formalització del concepte de València com a paradís perdut, des de la literatura àrab del Xarq al-Àndalus fins al romancer hispànic desenvolupat a l’arxipèlag filipí. S’hi analitza la conceptualització de l’elegia valenciana i el seu ús com a tòpic literari des de l’orient d’al-Àndalus fins a l’orient del món hispànic, explicant la formació del romancer filipí i la presència del Regne de València en les Lletres Filipines. S’hi estudien les elegies de la caiguda de la València islàmica a mans dels cristians, i com es formalitza una fascinació literària pel concepte de «València com a paradís», que s’exporta com a tòpic a una literatura asiàtica de base hispànica que té en el romancer i les batalles de moros i cristians la seua producció clàssica.Paraules clau: Xarq al-Àndalus, València, elegia, paradís perdut, Lletres Filipines, romancer.
Abstract: The article studies the development of the concept of Valencia as «Lost Paradise», from Sharq al-Andalus Arabic literature to the metrical romances developed in the Philippine Archipelago. The paper focuses on the conceptualization of Valencian Elegy and its use as literary topic from eastern al-Andalus to the easternmost Hispanic domain, explaining the implications of Romancero in the Philippines and the presence of the Kingdom of Valencia in Philippine Literature. The fall of Islamic Valencia under the Christians created a literary fascination for Valencia as paradise, which would cross cultures as literary topic. Its influence on Asian literature would prove to be significant in the conformation of Philippine classicism based on Moors and Christians dramas and romanceros. Key words: Sharq al-Andalus, Valencia, Elegy, Lost Paradise, Philippine Literature, Romancero.
