Acceso usuarios
Gemma Rubio Gimeno
Sovint una activitat econòmica nova o objecte d’explotació més o menys intensiva en un moment donat, posa a prova la literalitat de les normes i estimula la inquietud dels operadors jurídics per forçar-ne l’aplicació més enllà dels marges que una interpretació coherent i sistemàtica de l’ordenament permet.
Aquesta inquietud s’intensifica en els casos en els que l’aplicació del dret incideix en temes de marcat caràcter social. És precisament això el que s’ha esdevingut amb l’aplicació del remei que preveu l’art. 1535 Cce arran de la cessió global de crèdits per preus manifestament allunyats del nominal del dret, especialment en aquells supòsits en els que el crèdit cedit ha estat garantit amb una hipoteca sobre l’habitatge habitual. Cal palesar, però, que es tracta, en la majoria de casos, de crèdits hipotecaris de cobrabilitat dubtosa.
Cal, doncs, precisar, quin és l’abast de l’art. 1535 Cce i plantejar-se si la seva aplicació extralimitada i contrària a la lliure circulació dels drets de crèdit és admissible i fins i tot convenient. Dos són els principals esculls a aquesta aplicació en el casos concrets que s’han examinat: d’una banda, la manca de litigiositat del crèdit incorporat a un títol executiu; de l’altra, la indeterminabilitat del preu de la cessió en els casos de cessió global de crèdits.
Les propostes de dret contractual europeu i també les que des d’aquí s’hi han emmirallat, ometen la incorporació de cap figura anàloga al retracte de crèdits litigiosos ex art. 1535 CCe. Probablement la resposta més adequada al tema suscitat no ha de passar per una generalització d’aquest remei a tota cessió de crèdits, sinó per una restricció de la norma tuïtiva en clau de protecció del consumidor i més enllà, de qualsevol particular, en matèria d’habitatge habitual. El legislador català ha estat ja sensible a aquesta qüestió i el Llibre VI del Codi civil de Catalunya podria emplaçar, finalment, la norma protectora, actualment suspesa.
