Acceso usuarios
Joan Miquel Verd Pericás, Lidia Yepes Cayuela, Mattia Vacchiano
El artículo presenta el análisis de tres cuestiones de gran relevancia para el estudio de la situación de la población juvenil en el mercado de trabajo: la evolución de las trayectorias laborales considerando la simultaneidad de actividades que las componen, el impacto de la crisis económica sobre la articulación de estas mismas actividades, y el uso del capital social como mecanismo de acceso al empleo. Para ello, se explotan los datos obtenidos mediante una encuesta de redes personales de carácter híbrido, en qué se ha priorizada el detalle y amplitud de la información en relación con cuestiones que usualmente no se recogen en las estadísticas oficiales. De este modo, se obtiene un dibujo diferente del habitualmente ofrecido por la mayoría de estudios que han tratado el empleo juvenil, aunque no contradictorio con él.
L'article presenta l'anàlisi de tres qüestions de gran rellevància per a l'estudi de la situació de la població juvenil al mercat de treball: l'evolució de les trajectòries laborals considerant la simultaneïtat d'activitats que les componen, l'impacte de la crisi econòmica sobre l'articulació d'aquestes mateixes activitats, i l'ús del capital social com a mecanisme d'accés a l'ocupació. Per a això, s'exploten les dades obtingudes mitjançant una enquesta de xarxes personals de caràcter híbrid, en què s'ha prioritzat el detall i amplitud de la informació en relació amb qüestions que usualment no es recullen en les estadístiques oficials. D'aquesta manera, s'obté un dibuix diferent de l'habitualment ofert per la majoria d'estudis que han tractat l'ocupació juvenil, encara que no contradictori amb aquest.
The article presents the analysis of three issues of great importance for the study of the situation of youth in the labour market: the evolution of the labour trajectories considering the simultaneity of the activities that produce them, the impact of the economic crisis on the articulation of these different activities, and the use of social capital as a means to access employment. To do this, the data obtained through a hybrid personal networks survey is analyzed. This survey gave priority to the detail and breadth of information on issues that usually are not reflected in official statistics. As a result, a picture which is different -although not contradictory- of the usual findings offered by most studies that have approached youth employment is obtained.
