Acceso usuarios
En Ceuta, con una población dividida en dos grandes grupos étnicoreligiosos, cristianos y musulmanes, en situación de práctica paridad numérica, las dinámicas y los conflictos sociales tienen un fuerte componente religioso e identitario. Durante décadas, la población musulmana de Ceuta o residente en la ciudad ha mantenido en líneas general una actitud proclive a la convivencia y ha hecho de este valor el eje de las relaciones interétnicas e interreligiosas. La implantación de corrientes islámicas rigoristas ha introducido un elemento de tensión dentro de la propia población musulmana y de la relación de esta con el resto de grupos poblacionales, un hecho que se ha visto agravado por factores externos como las guerras de Afganistán, Irak o Siria. En los últimos años se ha producido un significativo crecimiento en la ciudad de las redes de captación yihadista y del número de musulmanes, hombres y mujeres de Ceuta, que han acudido a esa llamada a los escenarios bélicos antes mencionados, especialmente al de Siria. Este hecho se presenta como un potencial riesgo para la convivencia pacífica de los ciudadanos de Ceuta al quebrarse la confianza mutua y propiciar un crecimiento de la segregación social ya existente.
A Ceuta, amb una població dividida en dos grans grups ètnicoreligiosos, cristians i musulmans, en situació de pràctica paritat numèrica, les dinàmiques i els conflictes socials tenen un fort component religiós i identitari. Durant dècades, la població musulmana de Ceuta o resident a la ciutat ha mantingut en general una actitud procliu a la convivència, i ha fet d’aquest valor l’eix de les relacions interètniques i interreligioses. La implantació de corrents islàmics rigoristes ha introduït un element de tensió dins de la mateixa població musulmana i en les relacions d’aquesta amb la resta de grups de població, fet que s’ha vist agreujat per factors externs com ara les guerres d’Afganistan, Iraq o Síria. En aquests últims anys, s’hi ha produït un creixement significatiu de les xarxes de captació jihadista i del nombre de musulmans, homes i dones de Ceuta, que han respòs a la crida per desplaçar-se als escenaris bèl·lics que abans mencionàvem, sobretot al de Síria. Aquest fet es presenta com un risc potencial per a la convivència pacífica dels ciutadans de Ceuta, en trencar-se la confiança mútua i propiciar-s’hi el creixement de la segregació social ja existent.
In Ceuta, with a population divided into two ethnic-religious groups, Christians and Muslims, in a situation of virtual numerical parity, the dynamics of both everyday life and social conflict has a strong religious and identitarian component. For decades, the Muslim population in Ceuta has, by and large, been prone to coexistence, making this value the axis of interethnic and interfaith relations. The setting in of Islamic fundamentalist currents has introduced an element of tension within the Muslim population itself as well as in the relationship of this with other groups of population, a fact that has been aggravated by external factors such as the wars in Afghanistan, Iraq or Syria. In recent years, there has been a significant growth of the jihadist recruitment networks in the city, and the number of Muslims, men and women from Ceuta, who have come to that call to travel to the war zones, especially Syria, has increased. This is presented as a potential threat to peaceful coexistence of the citizens of Ceuta, as it has broken mutual trust and enhanced the existing social segregation.
