Acceso usuarios
J. Ignacio Criado 
, Francisco Rojas Martín
Las redes sociales digitales han comenzado a ser herramientas de uso frecuente en las administraciones públicas españolas en los últimos años. Existen elevadas expectativas por parte de los ayuntamientos de que estas tecnologías sociales puedan ayudarlos a mejorar su relación con la ciudadanía. Sin embargo, apenas existen estudios en España que exploren el proceso de adopción de las redes sociales digitales y sus repercusiones. Este artículo proporciona datos empíricos sobre su uso en los ayuntamientos españoles de más de 50.000 habitantes. Siguiendo un enfoque teórico basado en el neoinstitucionalismo en el sector público, este artículo aborda las siguientes preguntas de investigación: ¿Cuáles son las principales estrategias planteadas para el fomento de las redes sociales en las administraciones locales? ¿Cuál es el nivel de desarrollo en el proceso de implementación de las redes sociales dentro del sector público local? Metodológicamente, los datos para este artículo derivan de un cuestionario dirigido a los responsables de la gestión de las redes sociales en los municipios objeto del análisis. Los primeros resultados muestran una alta difusión de estas tecnologías, si bien existen carencias en las estrategias, mientras su desarrollo dentro de las organizaciones es aún incipiente y apenas ha logrado su institucionalización. Por tanto, este artículo contribuye al creciente campo de estudio de las redes sociales digitales en las administraciones públicas, así como a su consolidación en el ámbito de habla hispana.
Les xarxes socials digitals han començat a ésser eines d’ús freqüent en les administracions públiques espanyoles en els últims anys. Hi ha elevades expectatives per part dels ajuntaments de què aquestes tecnologies socials puguin ajudar-los a millorar la seva relació amb la ciutadania. No obstant això, amb prou feines trobem estudis a Espanya que explorin el procés d’adopció de les xarxes socials digitals i les seves repercussions. Aquest article proporciona dades empíriques sobre el seu ús als ajuntaments espanyols de més de 50.000 habitants. Seguint un enfocament teòric basat en el neoinstitucionalisme en el sector públic, aquest article aborda les següents preguntes de recerca: quines són les principals estratègies plantejades per al foment de les xarxes socials en les administracions locals? Quin és el nivell de desenvolupament en el procés d’implementació de les xarxes socials dins del sector públic local? Metodològicament, les dades per a aquest article deriven d’un qüestionari dirigit als responsables de la gestió de les xarxes socials en els municipis objecte de l’anàlisi. Els primers resultats mostren una alta difusió d’aquestes tecnologies, si bé hi ha mancances en les estratègies, mentre el seu desenvolupament dins de les organitzacions és encara incipient i amb prou feines ha aconseguit la seva institucionalització. Per tant, aquest article contribueix al creixent camp d’estudi de les xarxes socials digitals en les administracions públiques, així com a la seva consolidació en l’àmbit de parla hispana.
Social media have begun to be frequently used by the Spanish government in recent years. Municipalities harbour high expectations that these social technologies can help them improve their relations with citizens. However; in Spain there are few studies that explore the process of adopting social media and their impact. This article provides empirical data on their use in Spanish municipalities of over 50 000 inhabitants. Following a theoretical approach based on neo-institutionalism in the public sector; this article addresses the following research questions: What are the main strategies laid out for promoting social media in local government? What is the level of development in the process of implementing social media within the local public sector? Methodologically; data for this article were drawn from a questionnaire sent to the heads of social media management in the municipalities under analysis. Early results show a high take-up of these technologies; although there are gaps in strategies; while their development within organisations is still in its infancy and their use has hardly been institutionalised. Therefore; this article contributes to the growing field of study of social media in public administration and their consolidation in the Spanish-speaking area.
