Acceso usuarios
Francisca Ramón Fernández
La docencia a través de las plataformas en línea ha supuesto la posibilidad de que las universidades puedan ofrecer cursos superando todas las barreras físicas, son los denominados cursos masivos en abierto, conocidos como MOOC. El paso de la presencialidad a la virtualidad se ha producido con un gran incremento en los últimos años gracias a las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y la globalidad que ofrece la red. Los materiales audiovisuales elaborados incrementan las dudas sobre la protección de los derechos y plantean una serie de cuestiones relacionadas con la propiedad intelectual que no están previstas en la legislación actual. En este estudio nos proponemos analizar la propiedad intelectual sobre el material audiovisual utilizado en los MOOC, centrándonos en el caso de estudio de la Universitat Politècnica de València, queremos explicar las distintas modalidades de cesión de derechos, así como la identificación de posibles problemas (como es el plagio y el derecho de cita, entre otros) y conflictos y las propuestas de solución. Observamos que la falta de delimitación de lo permitido y lo prohibido en el ámbito de los materiales audiovisuales y su utilización en internet hace que sea necesaria una reforma de la legislación de propiedad intelectual para dar cobertura legal a las obras protegidas, su uso y límites en dicho ámbito.
La docència per mitjà de les plataformes en línia ha comportat que les universitats puguin oferir cursos que superen totes les barreres físiques; són els anomenats cursos massius oberts, coneguts per MOOC. El pas de la presencialitat a la virtualitat s'ha produït amb un gran augment els darrers anys gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la globalitat que ofereix la xarxa. Els materials audiovisuals elaborats augmenten els dubtes sobre la protecció dels drets i plantegen una sèrie de qüestions relacionades amb la propietat intel·lectual que no es preveuen en la legislació actual. En aquest estudi ens proposem analitzar la propietat intel·lectual sobre el material audiovisual utilitzat en els MOOC, centrant-nos en el cas d'estudi de la Universitat Politècnica de València, i volem explicar les diferents modalitats de cessió de drets, a més de la identificació de possibles problemes (com ara el plagi i el dret de citació, entre altres) i conflictes i les propostes de solució. Observem que la manca de delimitació del que és permès i el que és prohibit en l'àmbit dels materials audiovisuals i la seva utilització a internet fa que sigui necessària una reforma de la legislació de propietat intel·lectual per a donar cobertura legal a les obres protegides, l'ús que se'n fa i els seus límits en l'àmbit esmentat.
Teaching via online platforms has provided the opportunity for universities to offer courses that overcome all physical obstacles, the so-called massive open online courses or MOOCs. This change from bricks-and-mortar to virtual courses has occurred at a great rate in recent years thanks to the information and communications technologies (ICTs) and the global nature by the Internet. The audiovisual materials created have led to growing doubts over the protection of rights and pose a series of questions related to intellectual property not foreseen in the current legislation. This paper analyses intellectual property on the audiovisual material used in the MOOCs. We use the Technical University of Valencia (Universidad Politécnica de Valencia) as a case study and aim to describe the different ways of assigning rights, to identify potential problems (e.g., plagiarism and the right to quote) and conflicts, and to propose solutions. We find there is a lack of rules setting down what may and may not be done with regard to audiovisual materials and their use on the Internet that requires reforming the intellectual property legislation to provide legal coverage to the works protected, their use and the restrictions on them in this area.
