Acceso usuarios
Marc Esteve del Valle, Rosa Borge Bravo 
El objetivo de este artículo es estudiar la relación entre la centralización de las decisiones en tres de los partidos más significativos del panorama político catalán actual (CIU, ERC y PSC) y la interacción que estos llevan a cabo tanto en sus páginas web como en Facebook. Nuestras hipótesis de trabajo son dos. La primera se refiere a que los partidos con una mayor centralización de las decisiones ofrecen menos ventanas de interacción en sus páginas web que aquellos que poseen un grado menor. La segunda hipótesis apunta a que la implicación de los ciudadanos en las redes sociales de los partidos, en este caso, Facebook, no tiene por qué corresponder al grado de centralización del partido. La razón de ello está en que los canales de interacción de las páginas web están diseñados por el propio partido, mientras que la estructura de Facebook ya está predeterminada y su uso depende, en mucha mayor medida, de los internautas que se quieran implicar y de los temas que vayan surgiendo en el entorno político. Los resultados muestran que la centralización de todos los partidos es alta, aunque haya alguna variación y que, además, se dan pocas diferencias respecto a los canales de interacción que ofrecen los partidos en sus páginas web. En cambio, hay diferencias importantes entre los partidos en cuanto a la interacción existente en las páginas de Facebook. Dicha interacción parece depender más de los temas predominantes en la actualidad política que del nivel de centralización de las decisiones que pueda distinguir a los partidos. Este es un primer trabajo preliminar que posteriormente será completado con la inclusión del resto de los partidos del arco político catalán.
Els objectius d'aquest treball són estudiar la relació entre la centralització de les decisions en tres dels partits més significatius del panorama polític català actual –CIU, ERC i PSC– i la interacció que aquests partits duen a terme tant en les seves pàgines web com a Facebook. Les nostres hipòtesis de treball són dues. La primera es refereix al fet que els partits amb més centralització de les decisions ofereixen menys finestres d'interacció en les seves pàgines web que no pas els que tenen menys centralització. La segona hipòtesi apunta al fet que la implicació dels ciutadans en les xarxes socials dels partits, en aquest cas Facebook, no necessàriament ha de correspondre al grau de centralització del partit. La raó d'això rau en el fet que els canals d'interacció de les pàgines web són dissenyats pel partit mateix mentre que l'estructura de Facebook ja està predeterminada i l'ús que se'n faci depèn en molta més mesura dels internautes que s'hi vulguin implicar i dels temes que vagin sorgint en l'entorn polític. Els resultats mostren que la centralització de tots els partits és alta, encara que hi hagi alguna variació i que, a més, hi ha poques diferències respecte als canals d'interacció que ofereixen els partits en les seves pàgines web. En canvi, hi ha diferències importants entre els partits pel que fa a la interacció existent a les pàgines de Facebook. Aquesta interacció sembla que depèn més dels temes predominants en l'actualitat política que no pas del nivell de centralització de les decisions que pugui distingir els partits. Aquest és un primer treball preliminar que més endavant serà completat amb la inclusió de la resta de partits de l'arc polític català.
This paper aims to study the relationship between the centralization of decisions in three of the leading parties on today's Catalan political scene – CIU, ERC and PSC – and the interaction that they offer both on their websites and on Facebook. We have two working hypotheses. The first refers to the parties with greater centralization of decisions offering fewer opportunities for interaction on their website than the ones that have a lesser degree of centralization. The second hypothesis notes that the involvement of the public on the parties' social networks, in this case Facebook, does not necessarily have to match the party's degree of centralization. The reason for this lies in the channels of interaction of the websites being designed by the parties themselves whereas the structure of Facebook is pre-set and its use depends to a much greater extent on the web users who want to get involved and the issues that arise in the political sphere. The results show that the centralization of all of the parties is high, even though there is some variation, and that, in addition, there are few differences with regard to the channels of interaction offered by the parties on their websites. By contrast, there are significant differences between the parties in terms of the interaction found on the Facebook pages. This interaction appears to depend more on the predominant issues on the political scene than on the level of centralization of the decisions that may set the parties apart. This is an initial preliminary work that will subsequently be completed with the inclusion of the other parties in the Catalan political arena.
