Acceso usuarios
Josep Lluís Barrasa Pinedo
«Passar més gana que un mestre d’escola». Aquesta era una dita popular que, fins fa poques dècades, tothom entenia i utilitzava. Al segle xıx la feina de mestre no era una feina certament envejable. L’estereotip de l’ensenyant de primeres lletres com una persona ignorant i afamada continuà vigent un cop els mestres deixaren de ser ignorants o, si més no, quan ja tenien la formació que l’Estat els proporcionava i exigia. Llegint diferents textos de la premsa de Girona d’aquelles dècades, hem de concloure que la de mestre era una de les pitjors opcions laborals que un assalariat podia prendre. A tot el país el col·lectiu patia una situació semblant; avui, però, ens fixarem en la situació dels mestres del Baix Empordà al segle xıx.
