Masia i família pagesa a Catalunya entre el segle XVI i el començament del XX

• Assumpta Serra ^[1]
  1. [1] Institució Catalana d’Estudis Agraris
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 9, 2016 (Ejemplar dedicado a: Catalan Historical Review), págs. 169-180
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • La masia, o edifici de l’habitacle del mas, és resultat del paisatge on està assentada i experimenta grans canvis des dels seus orígens al segle XI fins al segle XVI, quan es culmina la seva evolució i s’aconsegueix un prototipus per a tot el territori català. Per aquesta raó, en els segles posteriors no es modifica, però s’hi adhereixen elements constructius per adaptar-la a cada moment. És un testimoni històric i lesseves modificacions i ampliacions responen sempre a les necessitats dels seus habitants i a les possibilitats tecnològiques del moment.

• Referencias bibliográficas
  • L’índex 56,6 de 1550-1559 es va convertir en 68,8 a finals del segle xvi. És en aquest àmbit que s’apunta un creixement demogràfic vegetatiu,...
  • «Una revisió del creixement demogràfic de Catalunya en el segle xviii a partir dels registres parroquials». Estudis d’Història Agrària, núm....
  • E. Giralt (dir.). Història agrària dels Països Catalans. Vol. 3. Edat moderna. Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Bar- celona,...
  • A. Serra i Clota. La comunitat rural a la Catalunya medieval: Collsacabra (s. xiii-xvi). Eumo, Vic 1990.
  • A. Serra i Clota. «Anàlisi de la guerra civil catalana (1462-1472) a partir de les actuacions locals». A: Enfrontaments civils: postguerres...
  • A. Serra i Clota: «La ganadería, una posible solución a la crisis de la Baja Edad Media en la Cataluña Central». A: VI Congreso de la Asociación...
  • Com a mostra, en el registre parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet, de finals del segle xv, hi constaven tots els masos buits i el pagament...
  • A. Serra i Clota. «La crisi agrària del s. xiv a Osona». Ausa [Vic], núm. 124 (desembre de 1990), 13-30.
  • A. Serra i Clota. «Reaccions senyorials a la crisi agrària a Catalunya, a la Baixa Edat Mitjana: els remences». Anuario de Estudios Medievales...
  • A. Serra i Clota. «La memòria d’un poble. Santa Maria de Corcó l’Esquirol, la seva gent i una forma de viure al llarg dels segles». A: A....
  • Aquest fet s’ha pogut comprovar tant al Collsacabra, amb el mas dels Turons de Sant Joan de Fàbregues, com al Bages, amb el mas de la Grabolosa...
  • G. Ramon. El crèdit a la Catalunya dels segles xvi i xvii; un estat de la qüestió. Universitat de Lleida, Lleida 2014, 16. Vegeu el tema del...
  • V. Gual. «El punt de partida de l’agricultura moderna…», op. cit.
  • Un estudi d’aquesta evolució fins al segle xviii ja està publicat: A. Serra i Clota. «Análisis de la evolución del manso en la organización...
  • A. Ferrando i Roig. Les sendes dels bandolers. Sant Llorenç del Munt Serra de l’Obac. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2002....
  • La victòria dels estats cristians sobre els turcs a la batalla de Lepant (1571) va significar la fi de la supremacia turca al Mediterrani,...
  • A. Capdevila Muntadas. Pagesos, mariners i comerciants a la Catalunya litoral. El Maresme a l’època moderna. Tesi de doctorat. Departament...
  • L. Ferrer. «Una revisió del creixement demogràfic…», op. cit., 17.
  • J. Dantí. «La diversidad agraria en la España Moderna: campo, campesinos y actividades productivas». A: Campo y campesinos en la España Moderna....
  • Entre els anys 1596-1606 i 1656-1672, la vinya a Mataró s’incrementà el 300 %. J. Giménez Blasco. Mataró en la Catalunya del segle xvii. Un...
  • A. Capdevila Muntadas. Pagesos, mariners i comerciants…, op. cit., 205.
  • A partir dels anys seixanta i fins al principi dels noranta del Set-cents, dos mercats s’havien mostrat molt dinàmics en les compres d’aiguardents...
  • P. Gifre. Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730). Fundació Noguera,...
  • G. Ramon. El crèdit a la Catalunya…, op. cit., 16. [24] A. Compte. «Els cortals de Castelló d’Empúries en la baixa edat mitjana». Annals de...
  • Per a aquesta descripció, vegeu P. Gifre. Els senyors útils i propietaris de mas…, op. cit., 320.
  • A. Compte. «Els cortals de Castelló d’Empúries…», op. cit., 60.
  • A. Ferrando i Roig. Les sendes dels bandolers…, op. cit. [28] O. martín i E. Gallart. «Els sistemes defensius de la costa catalana contra...
  • Una part important dels pobles es formaren sobretot al segle xviii, però iniciaren el procés el segle xvii: A. Serra i Clota. «La memòria...
  • A. Serra i Clota. «El vi, la seva importància i la seva elaboració entre el s. xiii-xvi a la Catalunya Central». A: E. Giralt (coord.). III...
  • «Desde entonces y hasta la llegada de la filoxera la viña caracterizaba una parte del paisaje rural catalán, al mismo tiempo que su abastecimiento...
  • Francesc Valls considera que durant el cicle de l’aiguardent s’havia passat per dues fases pel que respecta a les contrapartides comercials...
  • En una segona fase, que s’inicià als anys seixanta del segle xviii, foren els teixits de lli semiacabats. Vegeu F. Valls. La Catalunya atlàntica....
  • F. Valls. La Catalunya atlàntica…, op. cit. [34] Tal com s’ha apuntat, la rabassa morta era un contracte de plantació de vinya o d’altre arbustiu...
  • A. Serra i Clota. «Análisis de la construcción del manso en Catalunya, del libro: Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril,...
  • L. Ferrer. «Una revisió del creixement demogràfic…», op. cit.
  • R. Garcia-Orallo. «La gran propiedad endeudada: de- cadencia, continuidad y recomposición de las élites rurales catalanas a finales del siglo...
  • F. Valls. La Catalunya atlàntica…, op. cit., 14. [39] A l’inici del segle xx, el marquès de Robert era el propietari de diversos masos a la...
  • La casa que havia estat dels senyors de Gelida a finals del segle xviii i principi del xix es vengué en parts a diferents nous propietaris:...
  • R. Garcia-Orallo. La gran propiedad endeudada…, op. cit.
  • A. Balcells. El problema agrari a Catalunya. La qüestió rabassaire (1890-1936). Nova Terra, Barcelona 1968. La segona edició és del 1983.
  • C. Sobrevila. «Els indians catalans». A: RE, Revista de pensament i opinió,  Fundació Catalunya-Amèrica, Barcelona 2008, 44-45.
  • Ara, molt reformada, acull la Casa de Cultura de l’Ajuntament de Calafell; vegeu el web de l’Ajuntament de Calafell.
  • A l’inici del segle xx, el marquès de Robert és el propietari de diversos masos a la plana, entre els nuclis de Torroella de Montgrí i l’Estartit,...
  • «Els masos nous d’en Robert». Plecs d’Història Local, núm. 148 (febrer 2013). A Gelida, s’experimenta un procés semblant: R. Rovira. «Inventari...