Acceso usuarios
Gerona, España
Balanç panoràmic del procés de transformació de l’arquitectura, l’escultura i la pintura a Catalunya a l’època del Renaixement. S’intenta reconstruir la fonamental etapa de canvis que, amb la substitució dels models tardogòtics pel nou paradigma renaixentista gestat a Itàlia, enceta el cicle modern de les arts del país. No obstant el poc gruix, encara, de la tradició historiogràfica catalana que estudia i explica el patrimoni d’aquest període — d’altra banda delmat per les destruccions massives que als segles XIX i XX es van acarnissar sobretot en les obres de caràcter religiós—, es comencen a esbossar les grans línies del procés de l’assimilació renaixentista endegat al Cinc-cents i no culminat fins ben entrat el segle XVII. Emergeixen el volum notable de la producció artística empresa, els principals agents i factors de la transformació, el ritme lent però decidit de la incorporació dels canvis, la llarga etapa d’hibridacions i l’acceptació desigual dels renaixentismes segons els diferents paràmetres de l’arquitectura o les arts figuratives considerats.
