Acceso usuarios
Francisco Javier de Santiago Guervós
Las circunstancias históricas en las que tuvo que elaborarse la Constitución española de 1978, con un consenso obligado por la situación política del país, mediatizaron enormemente el discurso de las discusiones constitucionales. Las palabras, cargadas de significado propio, social y emocional, se vieron obligadas a ampliarse y contraerse, e incluso a contradecirse a través de la introducción de constantes neologismos semánticos y de la aplicación de adjetivos a distintos términos con el fin de forzarlas para que encajaran en la ideología de los grupos políticos que se enfrentaban a la redacción del texto definitivo. Todo ello provocó una ambigüedad buscada, exigida, con el fin de que todos los grupos políticos pudieran encontrar una interpretación acorde con sus ideas. En este artículo podremos comprobar el desarrollo de estas estrategias lingüísticas y su resultado en algunos términos que forman parte de la Constitución actual.
The historical circumstances surrounding the drafting of the Spanish Constitution in 1978, with a consensus imposed by the political situation in the country, had an enormous influence on the discourse of the constitutional discussions. Words, loaded with their own, social and emotive meanings, were forced to expand, contract and even contradict themselves, through the introduction of constant semantic neologisms and the application of adjectives to various terms, so they would fit in with the ideology of political groups arguing over the draft of the final text. All that led to an ambiguity that was desired, demanded so that all the political groups would be able to find an interpretation in line with their ideas. In this article we will be able to see how these linguistic strategies developed and the result in some terms in the present Constitution
Les circumstàncies històriques en què va haver-se d’elaborar la Constitució espanyola del 1978, amb un consens obligat per la situació política del país, varen mediatitzar enormement el discurs en les discussions constitucionals. Les paraules, carregades de significat emocional i social, van veure’s obligades a ampliar-se i a contraure’s, i fins i tot a contradir-se a través de la introducció de neologismes semàntics constants i de l’aplicació d’adjectius a diversos termes amb la finalitat de fer-los encaixar en la ideologia dels grups polítics que n’havien de fer la redacció del text definitiu. Tot això va provocar una ambigüitat cercada, exigida, amb la finalitat que tots els grups polítics hi trobessin una interpretació, d’acord amb les seves idees. En l’article podrem comprovar el desenvolupament de les estratègies lingüístiques i del resultat, en alguns termes, que forma part de la Constitució actual.
