Acceso usuarios
Susana Ridao Rodrigo
L’article descriu les estratègies de (des)cortesia que ocorren en els judicis orals (sense jurat). Aquestes estratègies es relacionen amb la credibilitat dels oradors, un assumpte d’importància vital per al desenllaç d’un judici. Els qui hi participen es divideixen en dos bàndols segons els interessos que tinguin. Per això hi ha un «bloc acusador» enfront d’un «bloc defensor» i, entremig d’ambdós, hi ha el jutge, qui s’encarrega de dictar la sentència. Es demostrarà que en aquells contexts en què hi ha un conflicte implícit, els individus prioritzen semblar creïbles en comptes de mostrar una bona imatge de si mateixos. Amb aquest propòsit, no dubten a mostrar una mala imatge d’ells mateixos si pensen que això serà beneficiós per al veredicte desitjat. D’altra banda, freqüentment projecten una mala imatge del grup contrari, ja que aporten informació que qüestiona la veracitat dels fets que relaten els oponents. En resum, els contextos judicials constitueixen marcs comunicatius complexos en què els interessos prevalen per sobre del desig de mostrar una bona imatge (tant d’un mateix com d’un altre actor).
This paper describes the (im)politeness strategies that occur in oral trials (without a jury) because these are related to the credibility of the speakers, a matter of vital importance for the outcome of the trial. The participants are divided into groups according to their goals, with an “accuser’s block” against a “defendant’s block” and, between them, the judge, who is responsible for sentencing. It will be shown that in these contexts, where there is an implicit conflict, individuals give priority to their image of credibility rather than maintaining a good self-image. Thus, they do not hesitate to show a negative image of themselves if they believe it may be beneficial for the verdict. On the other hand, they often project a bad image of their opponent’s group, preferably by addressing information that questions the truth of the facts related by their opponents. In short, judicial contexts constitute a complex framework of communication where interests take precedence over the desire to convey a good image (either of oneself or another actor).
