Acceso usuarios
Ignasi Puigdellívol Aguadé
Las décadas de los años 20 y 30 en Barcelona, pero también en otras partes de Cataluña y España, se caracterizaron por una gran efervescencia de la renovación pedagógica que ha sido ampliamente estudiada. Pero tal vez lo ha sido menos la influencia que esta vitalidad pedagógica tuvo en la educación de la infancia con discapacidad. Este artículo se propone reseñar una experiencia relevante, la Escuela de Ciegos, Sordomudos y Anormales de Barcelona, que el año 1919 se instaló en Vil·la Joana, al mismo tiempo que experimentaba una importante reforma, y la creación del Laboratorio anexo de Estudios e Investigaciones. A partir de entonces la Escuela pasó a ser una institución muy vinculada a la renovación pedagógica que vivía el país y a tener una proyección más allá de sus fronteras. Este artículo recupera la historia de esta Escuela, desde sus orígenes en 1800 hasta que el final de la Guerra Civil trunca esa renovación. Las fuentes documentales con las que trabajamos permiten, no sólo una reconstrucción institucional de la vida del centro, sino entrar con detalle en su funcionamiento interno y pedagógico, sin ahorrarnos los conflictos internos ni los graves acontecimientos vividos durante la guerra.Palabras clave: historia de la educación, escuelas municipales, educación especial, sociedad y educación, escuela y guerra.
The 1920s and 1930s in Barcelona, but also in other parts of Catalonia and Spain, were characterized by the great effervescence of an educational reform that has been extensively studied. Nonetheless, the influence of this vitality may not have been that great regarding the education of children with disabilities. This article proposes to follow a relevant experience, the College for the Deaf-mute, Blind and Abnormalof Barcelona, which in 1919 settled in Vil·la Joana while experiencing an important reform and the creation of the annexed Laboratory of Studies and Research. At that time the school was moved to an institution closely linked to educational reform lived in the country, having a presence in it and beyond its borders. This paper traces the history of this school, since its origins in 1800 until the end of the Civil War thattruncates that renovation. The documentary sources we work with not only allow institutional reconstruction of the life of the centre, but also go in detail in its internal functioning and teaching, without avoiding all internal conflicts or serious events experienced during the war.Keywords: History of education, municipal schools, special education, society and education, school and war.
Les dècades dels anys vint i trenta a Barcelona, però també a altres parts de Catalunya i Espanya, es van caracteritzar per una gran efervescència de la renovació pedagògica que ha estat a bastament estudiada. Però potser no ho ha estat tant la influència que aquesta vitalitat pedagògica va tenir en l’educació de la infància amb discapacitat. Aquest article es proposa resseguir una experiència rellevant, l’Escola de Cecs, Sordmuts i Anormals de Barcelona, que l’any 1919 es va instal·lar a Vil·la Joana, alhora que experimentava una important reforma, i la creació del Laboratori annex d’Estudis i Investigacions. En aquells moments l’Escola passà a ser una institució molt vinculada a la renovació pedagògica que vivia el país i a tenir-hi una projecció que arribà més enllà de les seves fronteres. Aquest article recupera la història d’aquesta Escola, des dels seus orígens l’any 1800 fins que el final de la Guerra Civil truncà aquella renovació. Les fonts documentals amb les quals treballem permeten no només una reconstrucció institucional de la vida del centre, sinó entrar amb detall en el seu funcionament intern i pedagògic, sense estalviar-nos els conflictes interns ni els greus esdeveniments viscuts durant la guerra.Paraules clau: història de l’educació, escoles municipals, educació especial, societat i educació, escola i guerra.
